Estadística aclaparadora

34,9% a favor de la Monarquia, 40,9% a favor de la República, segons l’enquesta estatal de la Plataforma de Mitjans Independents. Aquests 6 punts de diferència són fruit del demolidor resultat a Catalunya: 14,6% Monarquia i 66,5% República. Sobre la necessitat de fer un Referèndum per Monarquia o República, surt en general estatal un 47,8% de sí i 36,1% no, quan a Catalunya el sí obté 68,4% i el no 18,5%. Referèndum i República són majoritaris.
L’enquesta fa sortir els colors al CIS, que va deixar de preguntar sobre la Corona. Tanmateix les dades mostren que la Monarquia se sosté majoritària a Madrid (46% a 31%), Andalusia (43% a 32%) i a País Valencià (37% a 32%). La base ciutadana del règim de 1978, la Monarquia i l’Estat, rau en aquestes Comunitats Autònomes, mentre segueix en caiguda lliure a Catalunya.

El futur va de sobirania, referèndum i república. Un 54% del jovent menor de 24 anys votaria pel model republicà. En canvi la meitat de la ciutadania major de 65 anys ho faria per sostenir el rei (el 35% per república). El vot de Podemos resulta ben majoritari republicà (91%), el del PSOE un 55% republicà i el 30% a la monarquia parlamentària.

El govern de coalició suporta tota la tensió de les contradiccions que expressen els resultats de l’enquesta. Aquest govern del PSOE i Unidas Podemos (Podemos, IU), està a cavall de les majories monàrquiques de Madrid, Andalusia i País Valencià, de la majoria republicana lleu general estatal dels 6 punts percentuals, i de la potent pressió republicana, sobiranista i independentista catalana. 

El bloc d’investidura que permet l’existència del govern concentra aquest equilibri feble, crític, contradictori i dinàmic. Ara bé, el més fonamental és preparar les condicions per la fraternitat, complementarietat i fusió entre el creixent sentiment republicà i el moviment contundent català. Val a dir, orientar-se a la fi del neo-franquisme estatal per enterrar d’una vegada el règim constitucional de 1978, així foragitar el frau de sobirania que simbolitza la Corona.

Hi ha tres elements cabdals. La necessitat d’una majoria republicana clara estatal i a les Comunitats esmentades. La capacitat d’establir una estratègia rupturista ferma a Catalunya que inclogui els processos i ritmes estatals. Incorporar polítiques de salut i recursos públics enfront de la pandèmia al govern estatal i al de la Generalitat.

Salut i República és un binomi vital.

La fraternitat i la unitat de lluita republicana necessita sustentar-se en polítiques de treball i condicions laborals que plantin cara a la precarietat, la pobresa i atur, per tant virar cap una renda bàsica universal, serveis sanitaris i farmacèutics públics. Alhora és obvi que cal resoldre positivament la demanda d’Amnistia, República i Autodeterminació de Catalunya. La lluita republicana avui en dia vol dir encetar processos diversos, des del dret a l’autodeterminació, es tracta d’engendrar un escenari de Repúbliques ibèriques.

15 d’octubre 2020