La judicatura imposa

La inhabilitació del president Torra és un cop judicial que situa l’Estat per sobre la sobirania i legitimitat ciutadana. El TSJC i el TS imposen la destitució presidencial, mesura dictatorial que nega la lliure expressió, condiciona el Parlament i la Generalitat de Catalunya. 2.850 persones repressaliades per la causa de la llibertat, la sobirania i la independència, són un substrat suficient per sostenir ben ferm la mobilització per l’Amnistia, República i Autodeterminació.
La Judicatura, junt amb el Rei, és la punta de llança de la reacció estatal cap una involució autoritària que limita i obstrueix drets i llibertats fonamentals. Actuen en contra d’un avenç en polítiques socials, en llibertats i alternatives constituents republicanes. Aquests tribunals, hereus neo-franquistes, no tenen aturador en la provocació contra el govern de coalició per derrotar-lo, furguen per dinamitar la majoria parlamentària del bloc d’investidura, són un ariet, valuós per la dreta i extrema dreta estatal, nacional catòlic espanyolista.

La fractura entre Catalunya i el Regne d’Espanya es fa profunda i consolida. Les il·lusions en un encaix federalista amb una reforma del règim del 1978, com predica Catalunya en Comú, són fum d’encenalls. L’autonomia administrativa de sobirania política tutelada, com presenta el PSC, és una quimera.

El silenci del govern de coalició és ensordidor. Ni una minsa proposta de reforma del règim. L’angoixa i protesta de certs líders de CatComú, ECP i BComú, els honora malgrat les conseqüències pràctiques siguin la imposició d’un ‘155’ judicial. Les llibertats, la sobirania popular, l’amnistia i el dret d’autodeterminació, no formen part de l’horitzó governamental de coalició entre el PSOE i UP (Podemos, IU, ECP).

L’alternativa es cou en generar condicions cap a processos constituents republicans que incloguin el dret a l’autodeterminació, o la involució de tall dictatorial a que empeny la Judicatura, la Casa Reial, el PP i Vox, amb la benedicció eclesiàstica i la disposició de les FFAA, el beneplàcit de la Banca i grans fortunes.

Avui, tercer aniversari de la fita sobiranista de l’1 d’octubre de 2017 i del 3-O, el moviment republicà i independentista està fortament esbiaixat per les greus conseqüències de la pandèmia, mentre encara metabolitza els fets d’octubre per establir una nova estratègia i una coordinació, acord o entesa, que obri camí a una Generalitat lliure, sobirana i republicana.

El president Torra ha expressat en el seu comiat forçat, que “un dels obstacles per a la independència és la mateixa autonomia”. Torra ha posat les llibertats de Catalunya a les mans de l’empeny popular, ha defensat la ruptura democràtica i la república catalana. Alhora, contradictòriament, ha situat les eleccions autonòmiques com un plebiscit vers la resolució del conflicte.

El rebuig a la destitució, convocat per Òmnium i ANC, ha estat contingut a totes les places dels Ajuntaments. Els CDR han mobilitzat el jovent. Tanmateix les propostes polítiques concretes són les eleccions autonòmiques, la mesa de diàleg del govern estatal i el de la Generalitat, i una marató de signatures* per l’Amnistia (1 a 4-O).

Superar l’estratègia supeditada al marc autonòmic necessita de mobilització (difícil per la pandèmia) i una entesa entre les forces, entitats i moviments democràtics, sobiranistes, republicans, autodeterministes i independentistes. Sobiranistes, Comuns, CUP i ERC són claus per fer camí constituent republicà.