Els focus de rebrot de la pandèmia condicionen la represa, mentre la incertesa i confusió s’acreix davant l’inici escolar. A sis mesos del confinament manquen les restrajadores, així com els medis públics de centres d’atenció primària, infermeres i de la indústria farmacèutica. 
El desgavell no el resoldran ni les rastrejadores del gran capital privat com el de Ferrovial ni l’ús de militars. Les cures tenen més a veure amb una concepció de pau i pública comú que amb l’interès privat i el militarisme.

Inquietant és la corrupció del Rei emèrit que nodreix la fortuna de la Casa Reial. Les trames entorn a Juan Carlos I gangrenen el Cap d’Estat del Regne. La fuita, les proteccions i connivències àuliques, no pot evitar l’erosió i descrèdit de la corona.

L’alternativa republicana anirà aflorant incontenible en la consciència popular. La majoria municipalista republicana del Consistori de Barcelona per la retirada de la Medalla d’Or de la Ciutat al Rei, ara emèrit, és un signe que aprofundeix la desafecció ciutadana vers la institució monàrquica.

Mestres i Sindicats de les escoles mostren la manca de previsió que bordeja la irresponsabilitat governamental. Els espais docents, les ràtios d’alumnat, els currículums, l’esbarjo i l’esport, resulta un conjunt indivisible que s’ha de combinar amb la seguretat. El departament d’Educació dona l’aparença d’una veleta o de vaixell a la deriva.

El govern Torra (JxCAT i ERC), està bloquejat entre les imposicions estatals, les agressions de la Judicatura (presos polítics, eliminació del 3er grau als líders independentistes, imputació i inhabilitació del president, i la desarticulació de la referència política convergent de la dreta catalanista.

Puigdemont es dona de baixa escindint el PDECat per allunyar-se del llegat convergent de la llarga ombra de la corrupció del 3%. El president destituït, eurodiputat, impulsa un nou partit ‘Junts per Catalunya’; ho fa amb una radicalització de l’estratègia anomenada revolució democràtica de confrontació amb el govern estatal; unes pinzellades socialdemòcrates adornen l’operació de promoure un independentisme post convergència que pugui sostenir-se en el govern.

La confrontació entre JxCat i ERC és una expressió de la recomposició política de les diferents classes i capes que han impulsat el procés polític independentista republicà.

El pacte a l’Ajuntament de Girona entre JxCAT i ERC apunta a seguir enganxant-se a la neo convergència, mentre ERC rebutja una aliança amb Guanyem Girona, així s’obstaculitza aconseguir fer un tomb a una alcaldia de les esquerres.

Les mesures de renda mínima garantida des d’una renda bàsica universal, les directrius destinades a lloguers que garanteixin l’habitatge, les necessitats municipalistes, es queden a les portes dels despatxos, malgrat siguin ingredients cabdals per una estratègia de revolució democràtica republicana de lliure decisió.
Artículos relacionados