Consciència internacional

La fallida de la globalització neoliberal dona pas a uns escenaris de crisi i mobilització arreu del món. La crisi econòmica 2008, el moviment feminista, la crisi sanitària pandèmia, el moviment climàtic, la profunditat i extensió contra el racisme Black Lives Matte són fenòmens de transit que il·lustren els fracassos notoris del sistema econòmic, social, polític i moral, mentre s’obre el pas a uns moviments i consciència internacional.

Les relacions entre les classes anuncien canvis profunds, fruit de l’avenç en la denúncia dels greuges estructurals.

Els Estats encara es veuen com neutres, com si fossin inevitables per sobre del bé i del mal, com si no fossin l’instrument privilegiat i acurat d’unes classes per dominar a les altres. Tanmateix progressa una consciència de la ineficàcia estatal i dels governs a l’hora de resoldre les necessitats de la immensa majoria de la població.

L’esclat de rebel·lia contra el racisme ha situat en el punt de mira ciutadà la barbàrie intrínseca que comporten les policies i els instruments repressius estatals. Les lleis i comportaments estatals, com la llei d’estrangeria i els CIEs a l’Estat espanyol, o la ignomínia vers les persones refugiades que converteix en un cementiri tenebrós la Mediterrània, assenyalen la irrupció d’un nou front entorn els Drets Humans, les llibertats, la igualtat i les condicions de vida.

Les últimes setmanes de l’estat d’alarma han estat protagonitzades per la mobilització ‘Les vides negres importen’. Sanitàries en lluita promouen que el sector de Salut es converteixi en públic, estatal. Similar proposen les Marees, com la pensionista. La Renda Bàsica Universal és una solució més eficaç que la tímida Renda Mínima de Garantia o l’estatal Ingrés Mínim Vital. A la Unió Europea hi ha veus que parlen d’encaminar-se cap un Salari Mínim Europeu.

La mobilització ‘Nissan es queda’ alerta del panorama de precarització que comporta el continuat procés de desindustrialització. La força de la Nissan obrera que mou el sindicalisme, genera simpaties en la població i obliga als governs estatal, autonòmics i municipals a donar-li suport. Nissan ens planteja la necessitat vital de que la classe treballadora s’incorpori i marqui el nord a les diferents mobilitzacions internacionals.

El post confinament fa pensar en el post règim. Qui hi treballa? La dreta-ultradreta, PP, C’s, Vox, escarneixen el govern de coalició, dit progressista, per aniquilar-lo.

La paradoxa va de que mentre és un greu error facilitar donar un gram d’oxigen que permetés un govern del PP, per tant cal defensar l’actual govern en contra de les alternatives més reaccionàries, alhora convé una crítica i denúncia ferma de que perllongar l’existència del règim caduc constitucional 1978 bloca treballar per les condicions de l’alternativa republicana. Val a dir, l’actual govern, encaminat a sostenir el Regne d’Espanya, no fomenta una perspectiva republicana, de llibertats i sobiranies autodeterministes, això permet joc a l’acció estatal cap a la recentralització autoritària i reacció conservadora.

A la Generalitat el govern acumula escàndols. Atorgar a dit a Ferrovial el rastreig de Covid-19 (18 M €), segueix al de les UCIs privades (43.000 pacient i 47,7 M €) i hotels de places medicalitzades (1,5 M €). Mentre les cues per l’atenció sanitària que no és Covid-19 s’eternitzen; no s’aprofita per fer el tomb a reprivatitzacions i Salut pública necessària.

Un altre escàndol va de la ma de la condemna de l’inspector de Mossos, Arasa (2 anys i 4 mesos): desautoritza la legitimitat del seu recent ascens a cap de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) per part del conseller Buch.

Per si de cas, el rei emèrit Juan Carlos I trasllada la seva residència oficial a la República Dominicana, procura impunitat fiscal a la corrupció de la Casa Real.

El panorama va de misèria i repressió per la majoria, concentració financera i industrial amb bons dividends per la minoria privilegiada. La gran multinacional, Telefónica, retribuirà aquest any 2.000 milions d’euros entre els accionistes, són més de 10.000 milions d’euros en els últims cinc anys.

Cal un Pla de xoc social de manera que es reverteixin diners de la banca, l’Ibex 35 i les grans fortunes.

La mobilització i la consciència política depèn de la base social, necessita transformar-se en proposta política i moviment organitzat per aconseguir els seus fins. Serveis i drets vitals públics, llibertats i alternatives republicanes sobiranes.


11 de juny de 2020