Desgavells i llums

El personal sanitari i les infermeres han aprofitat el dia internacional per exigir revertir les retallades, sous adients a la perillositat i contractes no precaritzats. UP proposa una taxa a les grans fortunes. L’ampliació dels ERTOs permet una mica d’oxigen dins la catàstrofe i incertesa general. PNB, ERC i BNG adverteixen de la fragilitat del govern estatal, per tant de la necessitat d’acords entre el bloc de la investidura, cosa que exclou a C’s; es posa la mirada en l’ajornament d’un mes del confinament i en els pressupostos. Dol i desolació a Badalona, facilitar l’alcaldia a Albiol/PP perverteix els sentits i la raó política, és oposat a posar al centre la salut de les persones i la ciutat.

El PSC s’hi ha ben lluït a Badalona. De la fantasmada de la moció de censura que desallotjà a l’alcaldessa Ma Dolors Sabater (2018), a la comèdia de no investir-la i que es fes alcalde a un PSC ultraminoritari (3 regidores), a la tragicomèdia actual. Lliçons punyents d’uns partits que donen l’esquena a la ciutadania just són escollits. Tot un exemple del que no hauria de ser.

La cogovernança variable de l’anomenada nova normalitat comporta una gestió unilateral en els fets d’un confinament necessari però que està trufat d’incoherències i discòrdia en les normatives i gestió de les fases de desescalada.

Unes mesures basades en plantejaments socials de salut i científics inclourien avenços en els serveis, recursos i drets públics, així com una visió de gènere que fomentés la conciliació bàsica i els valors universals.

L’orientació de fons destinada a la pervivència del règim caduc de 1978, o el de la prevalença de l’interès del capital privat sobre el bé comú, públic, aboca a un increment de les desigualtats, la precarietat i la pobresa.

Els bancs reben els diners, les grans fortunes i consorcis disposen d’una fiscalitat escandalosa mentre practiquen el frau, retorcen la legalitat i imposen la seva existència depredadora. Els grans hotelers ofereixen places medicalitzades cobrant a bon preu.

El govern estatal, per practicar mesures progressistes, s’hauria de sostenir sobre unes aliances entre la ciutadania treballadora, la precaritzada i no regularitzada, les classes mitjanes de professions lliberals, petits productors i mitjans propietaris, que representen el 85 % de la població, per fer front a les pressions i voracitat de la minoria propietària del gran capital i els seus executius.

Els decrets de confinament mostren que les Autonomies ja fa temps que s’han fos. Tampoc fan cas dels Municipis. Molt menys de les alternatives de llibertat, autodeterminació i republicanes catalanes.

El bloc de la investidura s’esquerda i minva. El proper ajornament del confinament que s’anuncia per un mes serà una nova prova. ERC planteja que hi hagi negociació del decret, es retornin les competències autonòmiques manllevades i nova agenda de la taula de diàleg entre l’Estat i Catalunya.

El dilema que entre l’economia i el benestar de la ciutadania resulta una fal·làcia. Com podria haver benestar social i cívic sense treball, producció i intercanvi de bens? La veritable contradicció rau entre la propietat privada del capital i dels mitjans de producció o la vida de les persones i la natura. El poder econòmic i estatal polític estan sobretot concentrats en salvar la seva existència per sobre de les vides.

L’avís de la importància que pot adquirir el teletreball en el post confinament ha desencadenat totes les alertes. Convé eliminar la hipocresia dominant. Cal contractes que no siguin precaris, feina en condicions, sous equiparables, eliminar la immensa borsa d’economia submergida, regularització de les treballadores. La vaga indefinida de Nissan és una altra manera d’enfocar els interessos econòmics.

Des de la sociologia europea arriba la idea de ‘canviar l’Estat del benestar per una societat del benestar’. Apliquem-ho al poder econòmic i polític. Un poder amb les cures i les llibertats republicanes. Defensem els interessos d’un desenvolupament sa i sostenible de la humanitat cap un nou model de vida, aliè a tots els privilegis, explotació i opressió, lliure de violència masclista.


14 de maig de 2020