Cogovernança variable

El nou desconfinament de desescalada conviu amb la incertesa que provoca l’existència de la Covid-19, junt els estralls econòmics i la pandèmia a l’ombra de la violència masclista. Sánchez s’aïlla de l’esquerres que el van investir i fa acords amb la dreta (C’s). La cogovernança variable de la ‘nova normalitat’ s’impregna de tarannà neo democràcia orgànica (el dret a la vida es prima al de reunió, però es menysté respecta el gran capital privat).

El govern estatal gestiona el confinament amb xantatge polític. Les mesures concretes segueixen amb una elevada dosi d’incoherència per a grans capes de la població treballadora, la petita producció, comerç i precariat. Són polítiques necessàries però massa insuficients.

El govern progressista (PSOE, UP) no adopta decisions de fons, estructurals, que s’encaminin a posar els recursos, serveis i drets públics en tant que universals, per sobre de l’avarícia del mercat i les empreses privades.

El poder polític no s’atreveix a enfrontar-se al poder del gran capital. La base social treballadora ciutadana va acumulant mala maror. La dreta, PP, C’s i Vox aprofiten el malestar creixent. La dreta catalanista, PDECat-JxCat, encobreix els privilegis atorgats a la indústria privada i concertada hospitalària o farmacèutica amb una crítica estèril i xovinista al govern estatal.

El problema no és el centralisme sinó la ineptitud centralitzada. El problema rau en la incapacitat per generar fonaments d’alternatives de recursos vitals públics i drets universals. Precisament convindrien unes mesures ben centralitzades a nivell europeu i mundial. Mesures que, per ser operatives i assumides pel conjunt de la població treballadora, necessiten ser compartides, democràtiques i lliures.

El desastre provocat per la globalització econòmica i el neoliberalisme retallador austericida polític, val a dir pel gran capital, se l’ha de combatre de soca-rel. Cal responsabilitzar i fer pagar el caos personal i econòmic de la pandèmia als senyors del capital i dels imperis econòmics privats.

Sánchez crema socis i aliances de legislatura, mentre dialoga i acorda amb la seva dreta. Les Botín, Oliu, Fainé, Gallardo (Lab Almirall), deuen estar aplaudint alhora que afilen les espases.

Enmig de la pandèmia i de les incoherències de la desescalada del confinament, és un error votar en contra de la pròrroga. L’Aurora donem suport al vot de Sobiranistes d’abstenció, diferenciat de la majoria d’ERC del grup parlamentari republicà al Congrés.

El que cal és iniciar un diàleg per un bloc de les esquerres pels drets, serveis, recursos públics i universals. La majoria treballadora necessita una gran entesa per les llibertats democràtiques -fonts de vida social i individual- incloses les republicanes i autodeterministes.

Som en el canvi que s’expressa en la crisi de la globalització. És l’hora de mancomunar mesures de recerca i polítiques europees i mundial. És el temps d’intervenir i nacionalitzar la indústria de la salut, de medecines i activitats essencials, les patents farmacèutiques. Fem efectiva la consciència de les cures i les llibertats, pel treball, la vida i el bé públic.


7 de maig de 2020