Diada de llegenda

Roses i llibres confinats en una Diada de Sant Jordi esvaïda per la pandèmia. Qui assola el món, assumint el rol del Drac llegendari, és un virus mortífer per com funcionen els pobles en la globalització. A diferència de l’imaginari popular qui s’enfronta a primera línia al Covid-19 no és el caballer/noi sinó la noia/princesa, personificada en les infermeres, les metgesses i les diverses professions feminitzades dedicades a les cures. Estem vivim una lluita cabdal i premonitòria entre els valors del factor social comunal -serveis i recursos públics, llibertats i drets universals, solidaritat i cures- i el fet del tabú del sistema econòmic privat de factura patriarcal.

Enfrontar-se a la crisi sanitària amb les armes és ridícul i inútil. Ni llances, ni espades ni canons, ni exèrcits, poden amb aquest drac coronavirus. Limitar les llibertats i alimentar l’autoritarisme porta a fomentar les perspectives de tarannà dictatorial. En canvi cal promoure un canvi social on els bens i les necessitats essencials, vitals, siguin públiques, a l’abast de tothom.

L’ONU, ONU Dones, OMS, OIT, altres organismes alerten de mesures per enfrontar-se a la pandèmia, alhora que per preveure les greus conseqüències econòmiques, socials i morals que succeiran. L’anomenada ‘Pandèmia a l’ombra’, segons l’ONU Dones, es refereix a les desigualtats i greuges de les dones i a la violència de gènere.

Aquests organismes proposen mesures ben necessàries, però que els Estats no apliquen, mentre l’estratègia que les guia és la sostenibilitat del sistema capitalista. Malgrat aquest sistema sigui qui genera les condicions de desequilibri a favor de les finances privades en detriment de les necessitats d’un potent sector públic.

Tot el Planeta està amb l’economia al ralentí. Ara que s’ha parat el món, les dones són a la primera trinxera de xoc en un aclaparador 80% en les tasques de cura. Hi ha un impacte de gènere en aquesta pandèmia. Ho confirma que hi hagi més dones infectades del coronavirus, no per ser dones sinó per ser majoria en les professions, ara de risc, feminitzades. Els valors d’aquesta sororitat, compromís i estima, ens porten a recursos públics, a bens comunals i a drets universals.

A Catalunya treballen a la sanitat, a la llar, al treball social, a la neteja, als grup de persones voluntàries: Infermeria, 85% dones; Farmàcia (70%); Residències gent gran (84%); A serveis socials (80%); Neteja (90%); Majoria de metgesses; i Caixeres de supermercat (80%). A l’Estat, de les 7.359 persones del sector sanitari infectades, hi ha 5.265 (72%) dones (ONU Dones).

Ciència, tècnica, sistema sanitari i farmàcia com a bé públic universal. Cures de la ciutadania i la natura. Regalem propostes de valors públics i promoguem alternatives republicanes.

23 d’abril de 2020