Estralls profunds

El pla d’emergència estatal és d’envergadura, alhora neix coix, doncs li manca la dimensió dels serveis elementals per a milions de persones de sous modestos o precàries o sense treball. Els estralls del Coronavirus no seran tan temporals ni conjunturals com anuncia el president Pedro Sánchez. Plou sobre una crisi estructural de la globalització capitalista i de l’Estat espanyol. El dominó de fallides serà de magnituds colossals.

El COVID-19 ho desgavella tot de forma incontrolada. Els amos del món, de les finances, les empreses, la gran propietat privada estan en pànic, superats per la magnitud de les conseqüències de la pandèmia. Tanmateix els senyors de l’economia operaran per minimitzar els danys del capital, així com aconseguir més quota de poder, ni que sigui relativa. Espremeran tant com puguin a la població treballadora emprant els Estats.

La crisi del 2007-2008 n’ha fet tabú del neoliberalisme, mentre el rescat bancari va suposar 220.115 M €, es desencadenava l’austeritat retalladora que ha desmantellat, allà on n’hi havien, els sistemes socials estatals de serveis i de relacions laborals, conquerides en lluites duríssimes per la classe obrera, alhora pel moviment feminista i, més recentment, per l’ecologisme.

Les llibertats fonamentals han sofert un progressiu deteriorament en nom de l’anti-terrorisme, de la legalitat i estabilitat dels Estats, de la protecció de les fronteres enfront de l’emigració i les refugiades. A Catalunya se li nega la capacitat de poder decidir en referèndum i de constituir-se com una república.

L’iceberg d’aquest cataclisme víric i econòmic té conseqüències mortíferes. L’allau de milers d’acomiadaments i d’ERTO forma part del funcionament del sistema econòmic i polític. No hauria de ser la lògica treballadora i popular.

Els sindicats, CCOO, UGT, CGT, entre altres, han alçat la veu per defensar els llocs de treball i les condicions de vida. Comunicats de les entitats feministes, del món de les cooperatives, de les ONG’s, de la PAH, de tot tipus de serveis socials, ofereixen propostes elementals arran de terra: no als acomiadaments, moratòria de desnonaments, de lloguers, de l’electricitat, gas i agua, de petits crèdits.
Innombrables iniciatives de xarxes col·lectives solidàries mostren possibilitats inaudites del cos social.

La ciutadania confinada surt als balcons a aplaudir contra la corrupció de la fortuna del Rei. Convé començar a intervenir la seva fortuna i canalitzar-la al sistema sanitari, seguir amb les grans fortunes i recuperar els injectats als Bancs. La Casa real simbolitza el frau generalitzat, el privilegi de les grans fortunes, la inviolabilitat legal de les lleis econòmiques. La Corona nega i obstaculitza un futur de processos constituents republicans.

Les decisions obligades de confinament individual, les conjunturals per frenar l’expansió de la pandèmia i reduir el virus, poden ser el trampolí per una visió més ajustada a la profunditat de la crisi.

Cal anar al fons de les causes amb mesures de natura popular i de llibertats republicanes que permetin alternatives al cicle endèmic de desigualtat, opressió i crisi.

Una situació d’emergència general i global permet, ni que fora amb el mantra de ‘temporal’, dedicar els milions i els avals pressupostaris a la intervenció o nacionalització (temporal) de recursos i empreses privades, començant per les de salut i serveis bàsics. Així, en comptes de sostenir els Bancs i les fortunes, desenvolupar una Banca pública. És l’hora d’implementar una Renta Bàsica Universal Temporal (RBUT), de moment seria una experiència innovadora.

Convé aprofitar per decantar el dominó a mesures estructurals socials, comunals, col·lectives de drets i serveis públics universals. Volem unes llibertats republicanes i socialistes.
 

19 de març de 2020