La ventafocs dels pressupostos

Els pressupostos de la reversió de les retallades, del govern JxCat i ERC, discriminen a la meitat de la població, són escadussers amb les dones. Convé corregir aquest greuge tot seguit amb visió de gènere.
 

   L’any 2006 l’ICD (Institut Català de les Dones) gestionava un pressupost d’11,3 milions d’euros, el 2008 foren 12,3M€, aleshores es va començar a retallar cap a 9,7M€, fins baixar a 7,4M€ el 2014. Malgrat unes intencions d’un increment minse el 2015 no efectuat, hi ha encara una tisorada de 150.000 € menys el 2016.

El Pressupost ICD s’ha reduït un 33,3 % des del 2016 i un 38,8 % des del 2008.

Als Pressupostos 2020 la partida és de 10 milions, incloent-hi els diners del ‘Pacto de Estado’. On es reverteix cap retallada? Com es pensa recuperar tots els milions estisorats en els últims onze anys? On queda l’Emergència feminista? Intolerable.

El CNDC (Consell Nacional de Dones de Catalunya), ha alçat la veu sobre la discriminació pressupostària de forma eloqüent en una ‘Declaració contra les violències masclistes i exigint actuació diligent del govern’:

“Volem expressar també la indignació davant uns pressupostos, encara per aprovar, que situen el pressupost de l’ICD sobre els 10 milions d’euros, molt lluny encara dels 12 milions que tenia l’any 2008, i que resulta absolutament necessari per a liderar i coordinar, des del coneixement especialitzat, les polítiques d’igualtat i de lluita contra les violències masclistes. Exigim un document clarificador de la dotació de pressupost total, de l’ICD i la resta de Departaments, de l’import destinat a l’abordatge de les violències masclistes i al treball coordinat i en xarxa. Lamentem que tots aquests increments estiguin associats als diners que es destinen des del “Pacto de Estado” i que no hi hagi pressupost propi.”

El Parlament de les dones va ser un acte polític important. El Pla d’igualtat del Parlament una iniciativa ben necessària. Ara s’està a temps que es noti en els pressupostos durant la tramitació parlamentària.

Les proclames sobre la república feminista han de superar l’estadi del simbolisme per concretar-se en les polítiques que fomentin la igualtat real, redueixin la xacra de la violència de gènere i concretin la reparació a les dones agredides.

La propera vaga feminista del 8 de març, amb el lema ‘Juntes i diverses per una vida digna’, podrà fer valdre l’emergència feminista arreu.

Tothom s’omple la boca de bones intencions, promeses i desitjos feministes. És l’hora de fer efectives unes partides pressupostaries amb visió de gènere que reverteixin efectivament les retallades de deu anys.
 

20 de febrer de 2020