AMB IRAN! CONTRA L’ATAC IMPERIALISTA!

Els Estats Units han llançat un atac amb drons que ha acabat amb la vida del més important general iranià, així com la d’altres líders xiïtes iranians i iraquians a l’aeroport de Bagdad, Iraq.

És una provocació i una escalada que comportarà greus conseqüències per a la regió de l’Orient Mitjà i per a tot el món. Només començar l’any 2020 la tendència més destructiva de l’imperialisme nord-americà s’imposa i posa sobre el món la perspectiva més fosca d’una guerra que pot tenir conseqüències imprevisibles.

Aquest atac se situa en el context de l’escalada de Trump contra l’Iran. El seu trencament dels acords de pau signats amb l’administració Obama; la seva escalada de sancions i bloqueig econòmic; la seva escalada verbal i amenaces militars. Tot això ha anat preparant el que segurament és ja un salt qualitatiu en la via guerrera i militar. El ministre de relacions exteriors iranià, Javad Zarif, ja ha qualificat l’atac com a una “escalada estúpida i extremadament perillosa” i adverteix que “els EUA són responsables de les conseqüències de la seva aventura temerària”.

Les veus d’advertència no venen només de l’Iran. Dins dels EUA també s’han aixecat veus crítiques entre els demòcrates, començant per la Cambra de Representants, que no va ser informada de l’atac. El candidat presidencial demòcrata Bernie Sanders ja ha deixat anar un
dur atac contra aquesta política bel·licista i un altre candidat, Joe Biden, considera que Trump ha llançat “un cartutx de dinamita a un polvorí”.

Robert Malley, president i director executiu del Grup Internacional de Crisi i excoordinador de la Casa Blanca per a l’Orient Mitjà, Àfrica del Nord i la regió del golf durant l’administració Obama, ha declarat: “És difícil imaginar que l’Iran no prendrà represàlies d’una manera molt agressiva… Ho vulgui o no Trump (aquest atac) és, a efectes pràctics, una declaració de guerra”.

Així doncs, la tendència més destructiva del sistema capitalista i dels seus representants més agressius i insensibles, van imposant la seva orientació a través de fets consumats. Al darrera hi ha l’interès i la cobdícia d’uns pocs magnats i la lluita pel control del petroli de la regió de l’Orient Mitjà (i Veneçuela). Precisament quan és més necessari que mai deixar sota terra els combustibles fòssils per salvar la vida del planeta de la devastació amb què amenaça el canvi climàtic, una nova guerra pel petroli amenaça amb acabar d’enfonsar tots els esforços per fer canvis transformadors que ens salvin.

L’Iran ha estat provant de negociar el seu paper dins l’Orient Mitjà i de la seva pròpia economia a través d’uns acords signats amb Obama amb el suport d’Europa i de les Nacions Unides. Però ara que els Estats Units trenquen la baralla violentament, fins i tot sense tenir en compte la pròpia ciutadania –a qui abandona a l’Iraq i a l’Iran condemnant-la a salvar-se pel seu compte-, què faran els governs europeus? Donaran suport a l’imperialisme nord-americà en aquesta política bel·licosa i suïcida que porta cap a una escalada i enfrontament d’incalculables conseqüències per a tota la humanitat?

Enfront d’aquest desafiament cal posar-se al costat de l’Iran. No es tracta aquí de jutjar el règim. No es tracta tampoc de donar suport en cap cas a la seva política interna (contra les dones i les llibertats) o externa (de suport a grups armats). Es tracta de donar suport a una nació que es defensa de l’imperialisme com pot. Es tracta de fer un front antiimperialista mundial davant la pitjor i més destructiva política per a la humanitat en aquests moments, com és la preparació d’una guerra pel petroli i contra el clima.

Esperem que el govern espanyol, que s’anomena progressista, i també les forces d’esquerra, defensin l’Iran i condemnin aquest atac criminal dels Estats Units. No a la guerra de Trump!