“El violador ets tu”



Un nou avenç han aconseguit les mobilitzacions, actes i manifestacions, arreu pel 25-N, Dia internacional per l’eliminació de la violència vers les dones i les nenes. Tot un èxit on destaca la incorporació de les noies joves i adolescents. El clam feminista és de llibertat, igualtat i respecte. Un rebuig enèrgic a les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament i els feminicidis.

La denúncia de la xacra masclista és demolidora. La comparsa de les dones xilenes és un cant de llibertat i d’emancipació. El vídeo ha esdevingut un nou fenomen viral:

I la culpa no era meva / Ni on estava, ni com vestia / I la culpa no era meva / Ni on estava, ni com vestia / El violador ets tu / El violador ets tu / Son els pacos (policies) / Els jutges / L’Estat / El president / El patriarcat és un jutge / que ens jutja per néixer / i el nostre càstig / és la violència que ja veus / El violador ets tu / El violador ets tu».


La dominació i violència estructural, col·lectiva i individual, dels homes sobre les dones, te data de caducitat. La generació de noies que lluita arreu del món, la consciència feminista de drets i llibertats, agafa el testimoni de segles de lluita soterrada per finalitzar amb la ignomínia i misogínia patriarcal. La consciència sobre la violència masclista s’estén a totes les minories, les dones racialitzades, la immigració i la denúncia d’expressions de tarannà neocolonial.

La manifestació a Barcelona creix, d’ocupar el lateral d’una part de les Rambles a les deu mil manifestants del Passeig de Gràcia. La profusió de pancartes i cartells ha estat un treball col·lectiu de milers d’entitats.

Novembre feminista, Ca la dona i la Plataforma unitària contra les violències de gènere, junt a moltes diverses entitats i organismes, s’han aplegat amb el manifest “Contribuïm a l’autoorganització feminista: Juntes soscavem l’ordre patriarcal”.


El hashtag #25NEmComprometo ha fet fortuna. Tanmateix a les institucions, al moll de l’os del poder polític estatal i econòmic, els compromisos i promeses resten en desitjos minsos, completament insuficients, en bones intencions en general incomplertes.

En el Manifest 25-N: “Volem compartir la nostra indignació per les respostes que es donen des de les institucions públiques tant a nivell estatal, com autonòmic i local. Denunciem els sistemàtics incompliments de les seves obligacions en relació a la prevenció i a l’educació, les retallades, la insuficiència dels recursos existents, la manca de circuits d‘abordatge integral de les violències i de formació de professionals, el persistent biaix patriarcal de la justícia, la insistència de determinats grups polítics a negar les violències masclistes, que fins i tot arriba al control i persecució de treballadores que donen atenció a dones supervivents… Exigim la responsabilitat política que posi l’accent en la prevenció de les violències i la recuperació de les dones, lesbianes i trans que les han viscudes… exigim un sistema d’abordatge integral i de justícia que posi en el centre les necessitats de les dones, lesbianes i trans que han viscut violències masclistes i la seva recuperació… rebuig a un sistema judicial inoperant, que revictimitza i fins i tot criminalitza les dones, i les decisions judicials que neguen sistemàticament la gravetat de les violències masclistes contra totes elles”.

Malgrat els milions del ‘Pacto de Estado’, Crític mostra que les polítiques van nues, són una estafa pressupostaria al moviment feminista. Resulta que des de fa 10 anys s’ha retallat en gairebé 1 milió d’euros el pressupost dels jutjats exclusius de violència masclista, de 5,4 milions d’euros el 2009 als 4,5 milions de 2018; les persones treballadores han passat de 182 (2008) a les 149 (2018). Són 19 jutjats, 5 a la ciutat i 9 a la província de Barcelona, 3 a Tarragona, 1 a Girona i 1 altra a Lleida.

Aquest jutjats exclusius s’ocupen de la ‘violència masclista en l’àmbit social i comunitari’, que inclou els delictes contra la llibertat sexual, la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats.

Hem de fer front a la violència institucional. Com promou el Manifest 25-N, fem una xarxa sòlida de sororitat global, Totes juntes som i serem més fortes.
 

28 de novembre de 2019