Amnistia, República, Autodeterminació

Onze de setembre, la Diada Nacional esdevé entre la imminent Sentència, la crisi del Brèxit, el govern estatal inestable i la mobilització nacional republicana.

Les mesures socials, municipalistes, feministes, climàtiques i de lliure decisió sobiranista necessiten resoldre la precarietat, les condicions de treball i salari mínim, els drets i serveis públics universals, l’habitatge i lloguer.

Les mobilitzacions de l’11S s’encrespen amb la propera Sentència del Tribunal Suprem, mentre el poder ciutadà empeny per la independència, la lliure decisió sobirana i referèndum.

La unitat política del moviment republicà sobiranista, “el 80%”, metabolitza sense defallir les fites àlgides de l’1 d’octubre de 2017 i el magnífic 3-O. Fets que són un símbol i alhora el nord a seguir per aconseguir fer efectiu el procés constituent per una República Catalana.

Ens cal una estratègia que entronqui fraterna amb la democràcia republicana dels pobles i forces polítiques d’arreu de l’estat, una coordinació cívica i política unitària.

La Generalitat es remou entre el bloqueig i repressió  de l’estat i el xoc amb les necessitats i perspectives socials, municipalistes i feministes, també climàtiques, de la nació catalana.

Nou anys en que la dreta catalanista s’ha situat en el lideratge polític independentista, ajorna, divideix i frena una àmplia unitat cívica social catalana. És temps suficient per copsar que cal fer el tomb a un lideratge d’una entesa de les esquerres coalitzades. Un acord que situï les mesures polítiques i socials com element candent i cabdal.

Enfrontar-se a l’estat vol dir obrir noves vies de fraternitat i aliances; vol dir soscavar els fonaments dels poders financers, industrials, terratinents i comercials; frenar les mesures d’austeritat privatitzadora de la UE; contribuir a l’autonomia i capacitat normativa dels municipis, promoure el retorn als serveis públics de les privatitzacions, donar suport a les remunicipalitzacions; endreçar el territori per frenar el canvi climàtic; una política d’industrialització que millori condicions de treball, vida i coneixement en contraposició a la tercerització i especulació entorn el boom turístic; el govern ha de sortir de l’atzucac de la Llei Aragonès.

La resposta a la Sentència contra els i les representants del moviment de l’1-2017 convé es preveu exemplar. La maror de fons popular cou un nou salt de consciència entre les imposicions del regne i l’anhel de llibertat de l’1 d’octubre, malgrat que el govern, el Parlament i els partits no estant a l’alçada de la perseverança d’aquest poble.

S’imposa impulsar la reflexió i la maduració d’una nova etapa de la lluita.
Unir la denúncia i lluita contra la sentència per la llibertat dels i les dirigents cíviques i polítiques, amb la perspectiva de procés constituent republicà, i el camí, per giragonses que s’hagin de fer, per aconseguir i fer efectiva la lliure decisió sobre quin estat, la independència, les relacions amb l’estat espanyol i Europa, les llibertats i la república.

Aplegar-se el sobiranisme republicà rupturista del règim del 1978, la Constitució i el regne d’Espanya.

El govern de Pedro Sánchez menysten acordar un programa i un govern de la majoria que va foragitar el PP i va permetre amb el seu suport que el PSOE accedís al govern estatal, la inestabilitat regna. El trident dretà i ultradretà del PP-C’s-Vox aprofita les turbulències per treure’n pit. Molta part de la ciutadania treballadora es remou doncs cada cop arriba menys a la fi del mes, les eleccions, el congrés i els governs no alimenten. El PSOE actua per supeditar i dislocar a Unidas Podemos fins i tot a costa de perdre la seva pròpia crisma. A Catalunya li nega el pa i la sal. Ni llibertats, ni autodeterminació, ni república.

La proposta del president del Parlament d’un govern d’unitat entre JxCat, ERC, CatComú i CUP, no es percep que fora un canvi cabdal en l’orientació i lideratge cap a les esquerres; més aviat és una nova conciliació d’adaptació que ampliaria el suport a les polítiques de línies roges a les mesures socials, fiscals, municipalistes, mediambientalistes i feministes que imposen les presidències a mans de la dreta catalanista.

L’ANC ha posat com a lema de la gran manifestació de la Diada “Objectiu: Independència”. Siguem conscients que si bé la voluntat d’independència és el motor vital de la mobilització, en canvi no és suficient per moure el sentiments i incloure a la majoria popular i treballadora de Catalunya.

La majoria àmplia, el que en diem “el 80%”, es mou entorn del rebuig al Judici i per la llibertat dels líders i lideresses empresonades, el rebuig a la monarquia, la voluntat de la lliure decisió i un referèndum, així com el desig de constituir una república.

Omplim aquest Onze de setembre mentre ajuntem el clam nacional republicà sobiranista amb les necessitats cíviques i socials de serveis i drets universals. Amnistia, República, Autodeterminació.

5 de setembre de 2019