Seguretat de la ciutadania

La percepció de la seguretat ciutadana s’està sobredimensionant per impulsar una política punitiva i repressiva. Es genera un sentiment d’inseguretat del veïnatge assenyalant les conseqüències que evita acotar i combatre les causes de fons.

El triangle Miquel Buch-Manuel Batlle-Mossos/GUB retornen, una dècada després, a la tolerància zero de l’alcalde de Nova York, Rudolph Giuliani. Malgrat a Barcelona, com també a NY, s’han rebutjat per BComú com perjudicials i inútils les mesures criminalitzadores de l’Ordenança de civisme.

La Generalitat, amb el conseller d’Interior, Buch, que ha negat reiteradament els Mossos que necessitava la Barcelona Comú, fa ara causa conjunta amb el regidor socialista Batlle, per focalitzar la inseguretat en la venda del top manta i els menors immigrants.

Aquests responsables polítics promouen una visió apocalíptica dels carrers i barris barcelonins. El procés per a la lliure decisió i la independència sembla arraconat, essent la font de disbauxa segons l’estat, per la criminalització de segments i col·lectius vulnerables, més pobres i indefensos.

Les polítiques de Buch i Batlle són carnassa que atia el foc de la intolerància, la xenofòbia, el racisme i la manca de convivència.

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ha contestat: “l’adopció d’enfocaments preventius basats només en la persecució i la dissuasió policial és preocupant” “l’evidència científica ha demostrat àmpliament els efectes adversos que poden tenir polítiques de seguretat de Tolerància Zero o Finestres trencades a mitjà i llarg termini” “Les millors pràctiques en la prevenció delictiva són aquelles que articulen coherentment respostes a diferents nivells: policial, judicial i social”.

Cal que la concepció Comú de seguretat ciutadana sigui inclusiva per afrontar de forma integral i democràtica les diferents causes: la Violència de gènere, les agressions sexuals i violacions, la pobresa, la gentifricació amb les famílies expulsades de casa seva per les immobiliàries, el treball precaritzat, el petit comerç condemnat per les grans superfícies i franquícies, les grans desigualtats entre els barris.

Prevenció de polítiques socials, drets democràtics i serveis públics universals. Les policies de proximitat, així com els i les agents cíviques són una part vital de l’actuació quotidiana, dins mesures que afrontin les necessitats estructurals i els fonaments de les desigualtats en els municipis.
 

29 d’agost de 2019