Welcome MENAs!

També al senyor Albert Batlle, el nou Tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, li preocupen els MENA, els menors estrangers no acompanyats, o joves/infants migrants. Ell no milita en cap dels grupuscles feixistes que van orquestrar, els darrers mesos, un seguit d’atacs contra els centres d’acollida d’aquests infants i als propis residents. De fet no sabem ben bé on milita. Al PSC? A Units per avançar? Ell és el que se’n diu un home d’Estat. Ha treballat al servei de governs d’esquerra i de dreta. És, per entendre’ns, un petit Manuel Valls. Un Valls que aplaudeix les declaracions de Batlle i ja pot començar a lluir els fruits del seu cop de mà per fer Colau alcaldessa aliada al PSC.

Batlle considera els joves/infants migrants un problema de seguretat, d’ordre públic. És d’ofici, des de la seva responsabilitat específica, que en parla d’aquests infants. I què és el que en voldria fer d’ells? Retornar-los a llurs països d’origen. Una proposta que sembla sortida del cap d’un Trump o d’un Salvini.

Prenem, però, les coses tal com són. És cert que el dels MENA és un d’aquests desordres socials, públics, provocats pel capitalisme global, que eixampla les desigualtats entre els països, sacseja totes les economies i les societats i empeny als més mancats de recursos a buscar-se la vida lluny del seu habitat. És un desordre també en el sentit que és molt difícil de preveure, al menys en la seva quantitat. A Catalunya, els nous arribats s’han multiplicat pràcticament per deu en els darrers quatre anys. I són moviments, canvis, que, mancats de resposta a les noves necessitats socials que creen, provoquen desordre en el sentit més estricte: problemes de convivència en els barris de residència, petita delinqüència, drogues, tràfic i explotació sexual…

El racisme institucional, des del poder, com el de Batlle, no soluciona res i, com l’agitació feixista, no fa més que atiar els conflictes. Pretén provocar la por dels migrants i satisfer els sentiments dels sectors més reaccionaris. Cal respondre-hi i no hi ha prou amb denunciar el racisme. Necessitem, tots, que s’habilitin materialment, amb polítiques i pressupostos, les solucions que n’assegurin sostre, alimentació, atenció sanitària, educació, i acompanyament a la integració social. Protecció integral com a qualsevol infant. I cal fer-ho amb dinàmiques d’emergència (de contingència de país, diu l’informe del Síndic de Greuges) i conscients de que les necessitats d’aquests infants son importants i complexes.

Parlem del Tinent d’alcalde de Barcelona, per les seves amenaçadores declaracions, però és cert que la responsabilitat de les solucions a bastir dia a dia excedeix de lluny els ajuntaments i han de recaure en la Generalitat i l’Estat. I a Catalunya plou sobre mullat. Com és ben sabut, el percentatge del PIB dedicat a la protecció social és a Catalunya inferior a la mitjana espanyola i molt per sota de la mitjana europea, però si ens centrem en la part destinada a família i infància, les diferències són escandaloses: 0,8% a Catalunya, 1,3% a Espanya i 2,4% a Europa (UE-28), segons les últimes dades disponibles (2014).

Cal fer productiva la indignació que, malgrat la calma estival, han provocat les declaracions de Batlle, en general i molt en particular entre els activistes de Barcelona en Comú. Fer-la productiva, en la forma de mobilització per habilitar les solucions d’acolliment necessàries per als joves/infants migrants.
 


1 d’agost de 2019