Les milions de dones del moviment feminista i la germana violada són el veritable artífex que ha dictat la sentència del Tribunal Suprem de condemna de La Manada (sanfermins, Pamplona, 2016): La violació és agressió sexual; sense atenuants.
 
   Tres anys de calvari han transcorregut, d’absolució en absolució dels agressors de la violació múltiple. Tres anys d’uns Tribunals de justícia i advocats que han denigrat la germana violada, gairebé condemnant-la als mitjans.

Les agressions sexuals i violacions són el pa de cada dia. A la revetlla noves violacions de noies, vexades, humiliades i agredides, malgrat ser persones plenes de vida, innocents i cercant felicitat. A les festes i discoteques les violacions són habituals, com ho són en l’opacitat de les famílies i l’església.

L’agressor sexual, el violador, és home. En una majoria de cassos és conegut, te una relació de confiança amb la víctima o és un familiar. Les violacions no són situacions excepcionals sinó una agressió tolerada i negada, encara exculpada des de mil consideracions i complicitats misògines.

La dona provoca per ser dona i l’home agredeix per la seva virilitat, es justifica. Si és possible s’aïlla a la dona, se la neutralitza o culpabilitza. Recordem Nagore Laffage (sanfermins 2008). És l’estigma d’Eva, de la poma i la serp i Adam.

A les actes judicials, als al·legats dels i les advocats, als mitjans, hi ha tot el reguitzell d’inculpacions d’unes institucions i una moral destinada a sotmetre i escarnir a les dones.

Advocats i Jutges han actuat amb prepotència, alimenten la impunitat habitual instal·lada a la societat, on els drets de les dones s’acaben on comencen el poder del masclisme dels homes i les costums d’un sistema patriarcal.

La sentència del Suprem marca un punt àlgid que ens cal valorar. La Fiscal ha estat contundent, el tribunal ha condemnat, ja era hora! Però els aspectes tècnics judicials no són neutrals, ni objectiu ni equànimes, són fruit de la misogínia patriarcal, cal capgirar-los des de l’arrel de la seva concepció per institucions, Estat i legisladors, a mans d’homes i d’empremta masclista.

Hi ha un clamor d’introduir la visió de gènere per arreu, es clar que sí. Es proposa canviar el Codi Penal, endavant. Hi ha un Pacte d’Estat sobre les dones, però resulta excessivament modest i limitat, doncs no tracta a fons de resoldre les causes i els drets en la xacra de la violència de gènere, de les agressions sexuals i violacions.

Tot això és necessari però no suficient. És vital la llibertat, els drets i l’emancipació de les dones.

La sentència és un èxit del moviment feminista i de la germana violada. Hi ha un poc menys d’impunitat, un precedent inestimable. Dones, àvies, mares, joves, adolescents i nenes, poden concebre un futur sense violència de gènere ni agressions sexuals. Les dones juntes podem.
 

27 de juny de 2019