Volen fer passar les víctimes de la repressió per delinqüents

L’anunci de la Fiscalia que demana al jutge la imputació de 9 persones que es trobaven a l’IES Pau Claris l’1 d’octubre de 2017 ha reobert un episodi que mostra clarament la repressió violenta que les forces de seguretat de l’Estat Espanyol va exercir contra la ciutadania que expressava lliurament la seva opinió a les urnes del referèndum. 

Aquesta imputació és la resposta de les forces repressives al coratge de les persones que van denunciar l’acció policial i han aconseguit que uns pocs policies nacionals siguin duts al tribunal. No és gens casual que els imputats formin part de les persones denunciants de la violència de la Policia Nacional.

Per als qui vam ser en aquell recinte el dia del referèndum ens retorna la memòria dels esdeveniments. Com ens vam trobar sota la pluja un grup de veïns i veïnes del barri i ens anàvem reconeixent mútuament. Mira, la veïna del segon, el veí del tercer, un somriure mentre penses “doncs sí, mira, aquell que no pensa com tu també vol votar, també vol decidir el futur”, un exercici de democràcia directa real. La tensa espera mentre arribaven les urnes, mentre esperàvem que el sistema informàtic funcionés, asseguts a l’escala per guarir-nos de la pluja, després acompanyant i ajudant les persones grans a ser els primers en votar.

De cop, van aparèixer les aranyes negres amb porres i botes, és igual quin sigui el color del seu uniforme. Els executors de la repressió sempre són aranyes negres. Per l’estret punt de llum de la porta, vèiem els policies traient i arrossegant els companys de l’entrada, mentre ells anaven avançant a patades i cops de porra, llançant persones escales avall. ells

Aquests ara diuen que els vam pegar. Volen fer passar les víctimes per delinqüents. Que ens portin a totes i tots davant del jutge, els hi parlarem de com ens vam conjurar des de primera hora per fer resistència pacífica, de com es cridava “som gent de pau”, de com algú tenia por i deia “deixeu-me sortir, no aguanto més”; la violència no era només física, era l’angoixa d’una càrrega policial en una escala tan estreta que recordarem sempre.

Com recordarem sempre que els fets van passar en un centre escolar, on els joves a més de matemàtiques i història, l’1 d’octubre van aprendre que la violència és patrimoni de les forces repressives de l’estat, en aquest cas d’una monarquia borbònica que hem d’esborrar de les nostres vides.

11 d’abril de 2019