Governs inestables 28-A

A l’horitzó s’entreveuen tres perspectives de govern a les eleccions generals del 28-A. O una reordenació del bloc parlamentari contradictori que aconseguí foragitar el PP del govern, o un pacte post electoral PSOE i C’s, o el trident ultradretà del PP-C’s-Vox.

Les tres comporten inestabilitat doncs s’hauran de confrontar amb el moviment catalanista republicà, la pressió sindicalista, les demandes municipalistes i un moviment feminista creixent i potent.

Aquestes eleccions generals estendran una ombra d’incertesa i determinen les estratègies, l’acció i el resultat de les properes municipals de maig.

S’hi afegeix que el Judici als líders catalanistes planejarà sobre aquest cicle electoral, inclòs les properes autonòmiques, doncs el seu desenvolupament i resultat, la sentència, serà convulsa per tothom, a Catalunya i a Espanya.

Jordi Cuixart, president d’Òmnium, ha estat demolidor. Es presenta com un pres polític disposat a no fer ni un pas enrere en la defensa de les llibertats i drets fonamentals, d’expressió, de manifestació, de vot i sobre la secessió de Catalunya.

Les llibertats i drets són els fonaments de la democràcia, per tant la llei i el cos institucional no pot estar per sobre de les llibertats. Inclòs el dret a la desobediència, pacífica i mobilitzada, enfront de l’arbitrarietat de la repressió estatal.

No hi ha renúncia del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, ben al contrari, hi ha un al·legat de confirmació i convicció en el vot i en la decisió majoritària de voler ser “un estat independent en forma de república”.

El Rei n’ha sortit esquilat amb les declaracions del president d’Òmnium. Cuixart ha denunciat la intervenció reial que va dir “No es admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre de la llei».

El Judici i la sentència pot representar un contrapès a les eleccions. L’Estat pot fer una condemna exemplar per sotmetre a Catalunya, com un tret de sortida per a qui empeny vers l’aplicació d’un 155 llarg i profund (PP-C’s-Vox). EL TS i l’Estat guanyarà jurídicament mentre alhora és derrotat políticament. No és agosarat considerar que es pugui desencadenar una convulsió que superi el moviment ampli de rebel·lia independentista que es generà com a resposta democràtica a l’anul·lació de la renovació de l’Estatut.

Entre les direccions sindicals de CCOO i UGT, com en els partits sobiranistes i, lògic, a les entitats com l’ANC i Òmnium, o els CDRs, ja es planteja seriosament que una resposta adient a la desmesura del Judici es mereix una Aturada ciutadana o vaga general; tant si val el nom, el que importa és una mobilització cabdal que faci empal·lidir el 3 d’octubre de 2017. A hores d’ara el debat se situa en quan és més convenient desencadenar-la, abans o després de la sentència del Tribunal Suprem.

El 8 de març serà una nova fita, ni electoral ni parlamentària: la vaga general feminista. Confluiran la defensa de les cures amb els drets universals. És una mobilització internacional impulsada per les dones, alhora que ampliada i enfortida per les aturades i les vagues sindicals a les fàbriques.

La vaga feminista es converteix en un factor innovador i potent que denuncia i soscava els sistema patriarcal, masclista, mentre exigeix polítiques defensores dels drets i realitats de les dones a governs i institucions.

En aquest escenari de xoc electoral, parlamentari i de mobilitzacions, la Generalitat s’ha quedat en encefalograma pla post 155.

Entre el bloqueig estatal i la lluita aferrissada de les components del govern, la Generalitat sembla esvaïda, més enllà de declaracions de republicanisme de virtualitat màgica. La nova Crida té massa plom dretà a les ales.

La tensió que aflora a la majoria sobiranista i independentista, és l’expressió de l’evolució del lideratge sobre si es manté a mans de la dreta catalanista o fa el salt a les esquerres. Tenint en compte que la majoria parlamentària és d’esquerres, així com que la majoria social és treballadora.

La combinació de moviments, mobilitzacions i eleccions, el xoc amb l’Estat i el Judici, comporta treballar per una alternativa política. És l’hora per una entesa, aliança, coalició o front ampli, que representi la voluntat d’avenç popular.

Els actors polítics poden ser Catalunya en Comú i l’espai Comú, inclosa la plataforma Sobiranistes, Podem, Som Alternativa, CUP, ERC. Aquests partits necessiten la consistència i el suport de la societat i entitats civil, sindicalisme i municipalisme.

Els elements conceptuals d’aquesta alternativa són bàsicament tres: la construcció republicana, les llibertats democràtiques, i el conjunt social-sindical-municipalista-feminista.

28 de febrer de 2019