“Són nous temps, no teniu res a fer”; “el nou sistema d’aplicacions de les VTC us passarà per sobre”; “esteu condemnats”. Aquestes eren algunes de les expresions que feien servir els directius de les VTC (empreses de lloguer de vehicles amb conductor) com Uber o Cabify dirigits al sector del taxi.
I sí, semblava que a Barcelona i a l’àrea metropolitana passaria com està passant a moltes ciutats del món, on el capital de fons voltors i grans capitals, molts d’ells vinculats al poder polític, estan fent fora el taxi i els seus treballadors i treballadores per implantar un model neoliberal, desregulat, de sobreexplotació laboral i sense drets.
Però la unitat de la gent treballadora del taxi, que va mantenir una dura vaga durant dies, tallant el centre de la ciutat i desafiant les amenaces mediàtiques i jurídiques d’aquests capitalistes, ha guanyat la partida. Potser no és una victòria total i definitiva, però sí és prou simptomàtica de què és viu el “sí que es pot!”. Per primera vegada les VTC han patit una clara derrota i Uber i Cabify ho han admès declarant que se’n van de l’àrea de Barcelona perquè “se senten expulsades”.
La vaga es va mantenir fins que la Generalitat va acceptar regular el sector VTC (el taxi ja està regulat) establint unes normes que diferencien el servei dels VTC i el del taxi. Aquestes són, bàsicament, que fa falta demanar aquest servei amb un mínim de temps d’antelació (que va d’un quart d’hora fins a un hora, si l’entitat metropolitana ho veu, cosa ja pactada amb Ada Colau); també que no poden estar circulant com ho fan els taxis, sinó que han de tornar a la seva base; i que no poden fer servir el geolocalitzador fins que no s’inicia el precontracte. Doncs bé, aquesta separació, distinció d’un servei i un altre, és el que ha fet esclatar la sortida d’Uber i Cabify. Per què? Doncs perquè aquestes empreses de gran capital van a “menjar-se tot el pastís” del taxi i a expulsar els treballadors que ara hi són. Com ho demostren globalment a tot el món.
Però la unitat i la lluita han aconseguit encara més. Han fet que la Generalitat accepti un acord amb l’alcaldessa de Barcelona, sobre la base de diferenciar amb una hora el temps de contractació. Una unitat d’institucions que no es dóna en molts altres terrenys, segurament per la manca de pressió com la que van fer els i les taxistes. El front comú amb el taxi – treballadores, administració local, administració nacional- contra la “uberització” ha funcionat doncs i ha mostrat que es pot guanyar al gran capital i les seves polítiques de desregulació neoliberals que porten l’explotació als límits.
Aquesta lluita s’ha volgut presentar com una lluita “entre treballadors” però no és així. Per més que molts conductors d’VTC de Barcelona han seguit les consignes dels empresaris i han fet “vaga patronal” seguint el lock-out, arribant alguna VTC fins i tot a fer afiliar els seus assalariats a un sindicat, el paper manipulador i veritable interès d’aquests empresaris pels “seus treballadors” ha quedat clar en presentar l’ERO d’acomiadament fins a nova ordre pels seus treballadors, en lloc d’adaptar les normes de l’empresa a la llei i al decret de la Generalitat. L’engany i la manipulació dels treballadors de les VTC és ben evident.
La victòria de la lluita del sector del taxi no és definitiva, és cert. Com han dit portaveus dels taxistes, “si la Generalitat no compleix amb la seva paraula, tornarem al carrer molt aviat”. És a dir, per al Mobile World Congres. També les VTC han dit que esperen que la Generalitat reguli “més justament” i han anunciat recursos i querelles multimilionàries. També el partit de dretes Ciutadans ha denunciat judicialment el decret. Però aquesta victòria del taxi de Barcelona ja s’estén com una taca d’oli. A Madrid els portaveus del taxi exigeixen a la Comunidad (PP) i a Marchena: “Com a Barcelona!”, però el govern de dretes ha aconseguit evitar-ho sense que la dura vaga pugui encara canviar la situació. En canvi al País Basc l’exemple ha fet un pas endavant encara més gran: el Govern Basc ha aprovat una regulació que inclou les mateixes normes que la Generalitat i directament amb una hora d’antelació la precontractació.
La lluita i la unitat demostren que sí que es pot. Fins i tot posar les institucions darrera els interessos més generals. I que el PP i Ciutadans són suports essencials del capital.
7 de febrer de 2019