Front comú amb el taxi

La nova vaga de taxistes del àrea metropolitana de Barcelona torna a posar la necessitat de regular un sector on el gran capital aprofita  les noves tecnologies per obrir forat a tot control polític i social i portar la competència (deslleial) fins al límit, s’eludeixen impostos, es consolida precarietat, jornades més llargues i sous més baixos.

Ho fan enfrontant sectors de la classe treballadora del transport -com son la gran majoria de taxistes- amb conductors i conductores de VTC  (vehicles de lloguer amb conductor) -que també ho son-. Som al costat de la vaga de taxistes enfront del gran capital de les empreses de VTC. La vaga de Barcelona pot obrir el camí a solucions més enllà, a altres ciutats, com ho veuen també els taxistes de Madrid.

Aquesta autèntica “guerra comercial” té el rerefons d’un servei públic i de milers de famílies de taxistes, endeutades moltes d’elles per aconseguir pagar el preu de les llicències de taxi. Preu que baixa cada dia donat les perspectives de futur incert del sector i que, per tant, deixen de ser la “inversió” o “pla de jubilació” que esperaven tenir la majoria. Un futur que molts taxistes exclamen amb contundència: “Uber y Cabify ens estan matant!”

Aquesta “guerra” està estenent-se per totes les grans ciutats del món. I les VTC estan guanyant per ara la partida. Posarem alguns exemples: a Johannesburg, el taxi ha quedat reduït extremadament, mentre Uber s’ha apoderat del mercat doncs ja té prop d’un milió d’usuaris. A San Francisco, seu de les principals empreses del món de VTC, per 4.800 taxistes que queden, hi ha 45.000 de Uber i Lyft. A Sao Paulo, en un any només, les empreses VTC ja tenien més conductors que els taxis: 50.000 front 38.000. A New York, els famosos taxis grocs han quedat reduïts a 13.500 mentre els VTC ja son 130.000.

Arreu els problemes son els mateixos: invasió del gran capital, manca de regulació, competència deslleial, baixos sous, jornades extenuants, llicències-jubilació pel terra.

És fals que aquest tipus de “competència” afavoreixi a la persona usuària. En tot cas només ho és en el primer moment, fins que no s’apoderen del pastís del mercat. Després els preus pugen. La mateixa sobre població de vehicles de transport crea una contaminació ambiental afegida i dificulta el trànsit de la ciutat. Els baixos sous i desregulació amb les que treballen les persones, sense sindicats, sense drets, no beneficien la ciutat. És un sector que fa supernegocis gràcies al neoliberalisme rampant, a la precarietat i els contractes-escombraria.

Però per què no s’arriba a regular aquest sector? Sens dubte no és un problema fàcil davant el poder del gran capital i legislacions cada cop més laxes amb ell. Però el que està clar es que s’ha de regular. Malgrat que el mateix Tribunal Suprem va determinar que la proporció màxima entre VTC i taxis fora de 1/30, la realitat és que aquestes empreses es salten o voregen la llei, aprofiten els buits que li permeten els governs i tendeixen a “menjar-se tot el pastís” -com hem vist- amb conseqüències nefastes per treballadores, ciutadania i usuàries.

Si el Govern estatal no hagués recorregut (i tombat) la norma de l’Ajuntament de Barcelona, que en el mes de juny passat intentava regular la concessió de llicències per l’àrea metropolitana, ara estaríem en millors condicions. Però el Ministeri de Foment va fer una carta dient que no tenia competències i que era “il·legal” -cosa molt discutible- en nom de que era una competència exclusiva estatal. La situació és tan greu que altres ciutats ja estan regulant, com New York, que ha decidit limitar la concessió de llicències a les VTC durant un any. I això ha estat ben acollit fins i tot pels conductors i conductores de VTC, que veuen com així els seus sous poden pujar fins un 23%, segons un estudi de l’Alcaldia de New York. El president Sánchez va tenir que canviar per les vagues i ha traspassat una part de les competències a les autonomies.

Legislar a favor de la majoria social, preservant el servei públic, hauria de ser l’interès dels tres poders: Estatal, Generalitat i Ajuntaments.

El govern estatal i la Generalitat haurien de donar suport a la proposta de l’alcaldessa Ada Colau de limitar aquests serveis amb una precontractació de una hora. La Generalitat ha estat molt condescendent amb les VTC. Les administracions plegades haurien d’impulsar noves tecnologies que facilitin i millorin un servei de transport públic com el taxi, amb ajudes tècniques.

Cal obligar a Uber i Cabify a fer-se càrrec dels drets del seu personal treballador enlloc del xantatge que els fan. Però ho faci o no el president estatal, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona haurien de fer un front comú davant Uber y Cabify.

24 de gener de 2019