Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses, durant les festes nadalenques i del cap d’any, han renovat el testimoni de fervor massiu, consciència pacient i exigent, per aconseguir l’emancipació nacional i republicana. També l’exili a Brussel·les i Suïssa.
2019 neix sota la constel·lació política de la mobilització sostinguda del catalanisme republicà, l’amenaça ben real del trident (PP-C’s-Vox) a la Junta d’Andalusia, la convulsió que representarà el judici als presos i preses polítiques i la sentència, els pressupostos estatals i catalans, les demandes del moviment feminista, les eleccions municipals, els anuncis de tempesta a l’economia, la tendència creixent a la lluita treballadora a les empreses, les repercussions del brexit i d’una UE a la deriva escorada cap a la dreta i la ultra dreta, amb el colofó de l’imperi Trump, ara amb un deixeble militar en tant que president de Brasil.
Els esdeveniments s’encaminen a un desenllaç que implica les llibertats i les condicions de vida de les persones i els pobles. Les alternatives més contraposades es desenvolupen entre les republicanes catalanes i les reaccionaries involucionistes. La confrontació nacional i la republicana vs monarquia estan entrellaçades amb totes les altres.
Bolsonaro, en el discurs d’investidura com president de Brasil, ha fet bandera de combatre “la ideologia de gènere”. Serrano, portaveu de Vox al Parlament andalús, denúncia “els manaments de la dictadura de gènere” i va contra la llei de violència masclista.
El moviment de la vaga feminista 8-M no serà neutral, la meitat de la població està directament amenaçada, acompanyada de la immigració. Les classes treballadores tampoc es deslliuraran dels nous senyoritos del trident.
Les amenaces i les oportunitats d’alternatives ofereixen diverses combinacions de fronts i aliances, uns defensius i altres de futur de llibertats i republicà.
Les opcions republicanes, feministes, treballadores i municipalistes tenen l’oportunitat de complementar necessitats, projectes, il·lusions i camí de futur. Per aconseguir-ho cal establir una posició clara i radical democràtica en cada cas i en el conjunt.
És importar per enfortir aquesta perspectiva que el món Comú sigui fidel al seu impuls constitutiu del canvi i la radicalitat democràtica, val a dir el de les sobiranies i dret a decidir sobre tot, amb el projecte constituent d’una república a Catalunya. Una concepció diferent, fins i tot contraposada resulta quan últimament es diu “una Catalunya sobirana en el marc d’una república plurinacional”.
La idea d’una Constitució Catalana en una república espanyola plurinacional pot ser una perspectiva, però no és el que va adoptar CatComú com ideari fonamental. Essent obvi que no és el que aquest poble mobilitzat vol, explicitat amb el que es va votar l’1 d’octubre de 2017, “un estat independent amb forma de república”.
El cicle iniciat el juliol de 2010 ha conduït al cim republicà de l’octubre de 2017. La repressió desencadenada desautoritza l’estat monàrquic de 1978 com gens democràtic amb la lliure decisió dels pobles.
O involució repressora de drets, serveis públics i llibertats o una ruta per la carena per generar les condicions socials i aliances republicanes.