El noi de la mare

La cançó popular diu ”… que li darem que li vagi de bo”. Ni el Consell de ministres del PSOE del 21-D a Barcelona, ni el discurs del Rei, han encertat en oferir diàleg i acceptar la lliure decisió i referèndum a Catalunya. Tots els desitjos i esperances s’esvaeixen davant un Estat que només sap aferrar-se com a clau roent a una constitució obsoleta. La denúncia i resposta republicana és clara: Tombem el règim, Drets socials i polítics, Dret d’autodeterminació, Contra la repressió.

El discurs del Rei va fer referència a multitud de temes cívics i socials punyents, inclòs el de l’agressió a les dones, amb la notòria excepció de que no va fer cap esment a Catalunya ni a la voluntat de lliure decisió.

La mobilització republicana, nacional democràtica, que afecte del tot a l’Estat, no te cabuda pels erudits i escribes reals. El futur que esmenta el Rei és molt magra, anquilosat en un règim i Estat incapaç d’oferir treball, sostre, pa i llibertat a la seva ciutadania súbdita.

El Borbó Felipe VI es diu preocupat per la convivència, mentre elogia la transició política de fa 40 anys, amb la lletania de la reconciliació i la concòrdia, el diàleg i l’entesa, la integració i solidaritat. Conceptes bonics si no fossin tant lluny del que ha imposat el llegat post franquista.

Així com el govern del PSOE de Pedro Sánchez no percep que el canvi de nom de l’aeroport de Barcelona es senti com una burla o un escarni, quan el que es demana és el control d’Aena per part de la Generalitat; els prohoms de l’Estat somien en que insistir mil-i-una vegades en que “les regles que son de tothom siguin respectades per tothom”, farà digerible el sosteniment constitucional del règim inclòs el Rei, sense capir que els drets i llibertats s’obren camí des de l’anhel popular republicà.

La transició política del monarca va frustrar la irrupció republicana. Quaranta anys després el seny popular no vol entestar-se en repetir l’experiència negativa de submissió i dependència. La Generalitat es vol constituïda com Estat i en forma republicana.

Pedro Sánchez a Barcelona pot enorgullir-se d’haver fet el consell de ministres i l’entrevista amb Quim Torra. L’Apocalipsi pregonat pel Trident reaccionari (PP-C’s-Vox) d’un 155 indefinit ha estat conjurat, de moment.

El moviment nacional republicà català ha denunciat i rebutjat el consell de ministres, però no ha volgut precipitat un xoc doncs no és considera prou preparat.

El seny popular recomana agafar forces compartides amb el conjunt sobiranista, establir una nova estratègia conjunta, afinar els lideratges escapçats, construir una coordinació general que permeti teixir aliances republicanes a Catalunya i a l’estat. El 21-D s’ha aconseguit reconduir les impaciències que podien provocar situacions desavinents, alhora que s’aïllava i foragitava la diversitat de provocacions fomentades per les cloaques estatals, complementades també per certs operatius i agents dels Mossos.

De diàleg, referèndum i lliure decisió democràtica, val a dir d’urnes i vot, o de presos, preses i imputacions, no se n’ha parlat ni a l’entrevista entre els presidents i en les delegacions dels governs estatal i autonòmic. Sánchez ha desaprofitat una ocasió d’or d’obrir una guspira de distensió del conflicte, anomenat la qüestió catalana, però que qüestiona l’actual Estat espanyol únic.

El desencontre entre el consell de la Llotja del Mar i el país dels “carrers seran sempre nostres” és tota una nadala. La bona nova de la reforma de la caduca constitució, o de l’Estatut escapçat i derogat, no és benvinguda.

El Trident surt esquat. La reconquista del PP-C’s-Vox, és pretén ara des d’Andalusia, potser emulant l’Astúries de l’època i el mític Cid Campeador. En comptes d’àrabs i moros hi ha a combatre el nacionalisme català i republicà, la immigració i els drets de les dones.

Les alternatives es despullen dels guarniments que a voltes les confonen.

El futur serà de llum republicana o de la foscor del trident emparat amb el règim del rei. Cal més serenor que mai i més coratge que mai (Jordi Cuixart). Visca la República Catalana.