La Fiscalia contra el 15-M

    El trinomi crisi econòmica (2008), mobilització d’emancipació nacional (2010) i el moviment 15-M de les places (2011), han conformat els ingredients per les alternatives de processos constituents a un règim caduc i corrupte, incapaç de resoldre les necessitats socials i la regeneració democràtica.

És una provocació els 74 anys i tres mesos de presó de còmput total que la Fiscalia demana per les 14 persones detingudes de la manifestació del 15 de maig del 2011 de Cibeles a Sol de Madrid. L’acampada de protesta de la nit va ser seguida en efecte dominó a totes les places de les ciutats de l’Estat, convertides en àgores públiques que captivaren la simpatia còmplice de la ciutadania. Tot el món es va emmirallar en el moviment de la indignació juvenil de la regeneració ètica i democràtica.

La Judicatura estatal està acumulant mèrits suficients que la converteixen en l’ariet conservador i reaccionari estatal contra la defensa dels drets i les llibertats democràtiques fonamentals.
L’eix tenebrós de la involució democràtica, el tarannà dictatorial, la misogínia masclista, l’ofec municipalista i dels greuges socials, representat pel PP-Ciutadans-Vox-Aznar inspira l’acció nefanda de la Judicatura.

El Tribunal Suprem està en una espiral de descrèdit. L’últim episodi de les hipoteques, al canviar la sentència del propi TS sobre el pagament de l’impost a favor dels Bancs, ha provocat un daltabaix al conjunt de l’Estat. Mentre la Judicatura segueix llançant benzina al foc amb el judici per la lliure decisió a Catalunya. Les persones imputades, les preses polítiques preventives i les exiliades, amenaçades d’anys de presó i inhabilitació, son una manera d’impedir cap diàleg i negociació, per tant d’evitar una resolució democràtica de l’anhel popular de sobirania i emancipació catalana.

La fallida de l’anomenat bipartidisme polític estatal te una relació directa amb el fenomen del 15-M: democràcia radical, regeneració política, renovació generacional amb una idea de compromís ètic també a la política, voluntat de canvi institucional democràtic i social.

Podem a nivell estatal, les marees galleges el Comú a Catalunya, amb el buc insígnia del municipalisme del canvi de BCenComú, el ressò d’En Comú Podem i l’expectativa de CatComú, procedeixen de l’onada fresca generada pel 15-M. La petició de penes per part de la Fiscalia és un nou atac contra la renovació política. Els 74 anys és un avís de que no hi ha treva per part de l’Estat i del regne contra qui pretengui democratitzar-lo o enterrar-lo.

La potència i persistència de la mobilització emancipadora catalana pel dret a decidir i la independència ha recorregut i esmicolat idearis, programes i partits a Catalunya. Un procés que encara està provocant canvis en una lluita aferrissada per l’hegemonia de la dreta o de les esquerres.

Aquests moviments que l’estament judicial estatal vol castigar de forma exemplar per destruir-los o sotmetre’ls són els que han generat l’alternativa municipalista, la renovació democràtica estatal i la republicana.

La Judicatura estatal punitiva, elitista i neo franquista, està desfermada, l’aturador te el nom de llibertat i república.

15 de novembre de 2018