La violència institucional contra les dones

El XIV Fòrum contra les violències de gènere (8, 9 i 10-N, Espai Francesca Bonnemaison) està enfocat en les violències perpetrades des de les institucions. El moviment feminista està en plena efervescència i progrés amb la mobilització de les capes més profundes de la població. Les diades dels propers 25-N i 8-M són noves fites que es preparen per commoure el món.

La negligència, la misogínia i els obstacles públics a defensar i protegir a les dones s’anomena “violència institucional”, és a dir, la violència que pot exercir l’Estat i les seves institucions, sigui per acció, per omissió o per tenir responsabilitat en els fets.
El Parlament i el govern de Catalunya han d’assumir el clam de la vaga feminista del 8-M i de la mobilització del 26-A contra l’arbitrarietat judicial, en el cas de l’agressió sexual i violació de “la manada”.

El balanç de 10 anys de la Llei pel dret de les dones a erradicar la violència masclista deixa molt de desitjar. El maltractament, assassinats i violacions quotidianes posen el dit a la xacra. Els medis són escadussers. Es revictimitza a la dona agredida en els cassos de violència masclista; fins i tot tribunals, jutges i jutgesses, i mitjans. escarneixen i humilien a les dones amb total impunitat.

En el Fòrum es tractaran estratègies i respostes col·lectives. Entre elles la necessitat de completar la llei: a) amb recursos eficients i pressupost suficient, alhora d’incorporar articles com: b) les dones ens puguem defensar de la violència institucional, i c) la llei d’estrangeria no tingui prevalença sobre la de violència masclista.

La violència institucional es tractarà en quatre àmbits: a) el de la trata de persones amb finalitat d’explotació sexual, b) el de les dones privades de llibertat als CIES i Centres penitenciaris, c) el sanitari, i d) les dones racialitzades.

La força feminista és captivadora i dialogadora, de cura i estima. El 8 de març de 2018 va gravar indeleble el clam “Si nosaltres parem, es para el món”. Milions de persones, d’arreu del món van fer una vaga diferent, la vaga de les cures, la pau i els drets, incloent la important contribució de les dones treballadores i sindicalistes a les petites i grans empreses. No s’accepta ni és sostenible el treball ocult de l’economia domèstica i social, la desigualtat i dominació amb la bretxa salarial, l’agressió sexual, la violència masclista i la supeditació social.

Som en un temps de canvi de la consciencia col·lectiva que posa a la picota l’essència de l’estructura de la societat patriarcal. Eclosiona un canvi generacional.

Entre totes hem de teixir un nou contracte social. No és només un canvi cultural, és sobretot un canvi estructural del poder tant a la societat com als estats.

L’emancipació i la llibertat de les dones implica un canvi en els drets i realitat de les persones, un canvi de la humanitat.
Els símptomes són encoratjadors. El moviment s’enforteix i s’universalitza, la consciència s’afina vers l’equitat en una societat que vol viure lliure de violència masclista. El canvi ha d’enterrar la consideració de les dones com ciutadanes de segon ordre. Cal acabar amb l’ús dels mites, estereotips i prejudicis, que normalitzen la violència i l’agressió.

També s’obre pas, en els convenis col·lectius, l’exigència d’implementar el pla d’igualtat, la de posar mesures contra l’assetjament per raó de sexe i per reduir la bretxa salarial.

El divendres 10 matí hi haurà el Fòrum Jove on es donarà veu a la VII trobada de la Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat (XAJI) per la prevenció de la violència.

Les nenes, les adolescents i les joves, volen assaltar el cel de la igualtat i gaudir en un món lliure de submissió i violència vers les dones.

8 de novembre de 2018