L’1 d’octubre es votà i decidí

El referèndum de l’1 d’octubre marca una fita cabdal d’empremta indeleble. Tanmateix aquest any de repressió i involució democràtica estatal ens avisa que cal agafar noves forces, nous lideratges des de perspectives socials, municipalistes i feministes de les esquerres. És l’hora d’un acord sobiranista per la lliure decisió entre l’independentisme i el món comú, sobre una base constituent lliure i republicana catalana.

Qualsevulla alternativa política que pretengui un avenç social i de llibertats democràtiques ha d’assumir que el futur assenyalat l’1 d’octubre de 2017 és d’emancipació catalana i de república.
La repressió estatal i la imposició del bloqueig ho és tant contra l’execució de la decisió de ser un estat independent com a la de fer una república.

El govern minoritari estatal del PSOE de Pedro Sánchez depèn dels vots nacionalistes i independentistes, però sobretot resta hostatge del règim monàrquic de 1978 i de les institucions i poders de l’Estat.

La mobilització immensa per la independència republicana, junt al sentiment profund i àmpliament majoritari pel dret d’autodeterminació, de la lliure decisió pacifica amb el vot, situa el futur democràtic en clau republicana, d’acord i entesa sobirana entre Catalunya i Espanya.

El nus gordià de l’encaix entre Catalunya i l’Estat espanyol és la supeditació antidemocràtica i repressiva estatal sobre Catalunya. És un nus que impedeix la lliure decisió democràtica i nega un estatus i relació entre pobles i estats sobirans. El nus només es pot desfer amb la ruptura política del règim constitucional de 1978.

La perspectiva republicana que planteja Catalunya contribueix a situar i generar les condicions dels processos constituents republicans com alternativa al règim de 1978 i a l’Estat espanyol.
El significat de l’1 d’octubre i del 3-O van junts. Moviment ciutadà, urnes, vot i decisió l’1, mobilització d’aturada general ciutadana el 3-O contra l’agressió estatal del “A por ellos”.

L’Estat va perdre l’1 d’octubre. El poble de Catalunya va guanyar. Però la República no s’ha executat. L’Estat ho va impedir durant les quatre setmanes següents, mentre el Govern, el President i el Parlament plegaven veles. L’experiència del procés constituent concret resta pendent. L’11 de setembre de l’aniversari mostra que una massa popular enorme segueix disposada a fer camí fins aconseguir la república.

El motor independentista ha de transcréixer amb una gran entesa republicana. El lideratge actual amb la representació de la dreta al capdavant, sigui el PDECat, JxCat o la nova Crida (CNR), no permeten compartir una majoria sobiranista republicana suficient. L’austeritat i privatitzacions en el terreny econòmic i social, o la contribució en l’ofec dels municipis, desautoritza i fa perdre la credibilitat al lideratge del catalanisme dretà.

La majoria independentista, la que forma part del govern com ERC, o la que el denuncia com la CUP, han de fer un tomb estratègic vers a cercar un lideratge d’aliança d’esquerres. Un canvi de rumb que construeixi un front ampli republicà, fratern amb els pobles, demòcrates i esquerres de l’Estat.
L’ANC, Òmnium i els CDR són actius ciutadans i combatius de la força pacífica magnífica emergent d’aquests vuit anys amb el cim de l’1 i 3-O.

El món del Comú, amb CatComú, Podem, bona part del sindicalisme i del municipalisme del canvi (BComú), activistes d’arreu de l’impacte del 15M, necessiten madurar que la radicalitat i regeneració democràtica viu dins l’esclat de decisió de l’1 d’octubre. L’ideari social, municipalista i feminista d’arrel sobirana i republicana de CatComú pot entroncar de manera natural i profitosa en contribuir al necessari lideratge d’esquerres al país i a la Generalitat.

Va faltar aleshores fa un any, i manca encara, forjar els organismes republicans que englobin i coordinin la ciutadania mobilitzada, val a dir l’ANC, Òmnium, CDRs, partits, sindicats, activistes més enllà del Parlament i govern de la Generalitat.

La reflexió crítica d’aquesta situació, en continua transformació, necessita incloure el conjunt de les classes treballadores i populars disposades al dret a l’autodeterminació i a decidir. En aquest sentit el referèndum segueix representant una proposta política per aplegar i compartir nova força i segments socials.

El Judici, la llibertat dels presos/es polítiques i l’exili són un factor de crisi insostenible des de paràmetres de llibertats democràtiques. És un dels fil per fonamentar l’aliança sobiranista republicana.

27 de setembre de 2018