El moviment de la vaga feminista 8-M, la marea pensionista i la defensa de la república catalana, han florit un 1 de maig convertit en trampolí de les reivindicacions socials i cíviques més sentides.

La potència, extensió i profunditat de la vaga feminista, ha vertebrat totes les manifestacions d’aquest 1 de maig, fins establir un ferment unitari alliçonador. Les dones es varen aixecar vigoroses per plantar cara a la sentència de la manada del 26 d’abril. La seva força inaudita ha encomanat totes les manifestacions arreu de l’Estat, amb el clam ‘No és abús, és violació’.
‘Sense llibertats i democràcia no hi ha drets per a la classe treballadora, som en un punt d’inflexió, per les dones i la mobilització treballadora, vers el conflicte social, on la situació democràtica està deteriorada’, proclama Javier Pacheco (CCOO). ‘Aquest 1 de maig ha de ser l’inici de mobilitzacions cap una vaga general’, diu Camil Ros (UGT).

A la manifestació sindical del matí ambdós líders sindicals han exigit la formació urgent d’un govern que permeti aixecar les conseqüències colpidores de l’article 155 estatal. Pacheco i Ros han denunciat les polítiques socials del PP negatives pels salaris, treball, pensionistes, per la igualtat, els drets en  general i en particular els de les dones.

Les manifestacions de la tarda han sostingut l’estela alternativa del conjunt de moviments socials. Ha estat significativa la marea pensionista, conjunta amb el altres moviments.
A la mateixa tarda manifestació per ‘Una República dels drets socials’, animada per l’ANC.
Hi ha una dispersió de convocatòries que dificulta una amplia, massiva i contundent mobilització. Ara bé, malgrat aquesta feblesa, els greuges i les necessitats sindicals, socials i polítiques, imposen una confluència de continguts en les reivindicacions reflectida a les consignes. Si més no, l’1 de maig treballador i treballadora es converteix en una gran diada de lluita social, democràtica i feminista.
La situació d’intervenció de la Generalitat, govern destituït empresonat i a l’exili, lleis derogades pel Tribunal Constitucional, imputacions a centenars de persones amb un judici polític per rebel·lió, sedició i malversació de fons, acreix la crisi política.

De retruc el 155 empeny el govern estatal a navegar dins la tempesta per limitar llibertats i escapçar drets. El PP es desgavella a la Comunitat de Madrid, però qui de moment pren el relleu és Ciutadans, apadrinat per les potencies econòmiques de l’Ibex 35 i l’avenç de la simpatia de les institucions estatals.
Plantar cara al govern de l’Estat implica mobilització unitària de denuncia de les polítiques que imposa la classe dominant. Resistir els atacs és necessari i imprescindible, però per un avenç social, democràtic i feminista es necessita alternativa política coordinada i republicana.

26 d’abril de 2018

Artículos relacionados

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.