El proper diumenge 15 d’abril hi ha una gran manifestació contra la repressió estatal. S’ha convocat des de l’Espai Democràcia i Convivència (ANC, Òmnium, CCOO, UGT i altres organismes) amb el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa’. El dimarts 10 l’Estat va elevar l’escalada de criminalització contra els CDR amb detencions, persones acusades de terrorisme, desobediència i rebel·lió. O hi ha avenç popular democràtic o l’Estat amb el Bloc 78/155, i la llei mordassa, prosseguirà la limitació de llibertats i destrucció de drets.

A sis mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart l’Estat accentua els cops repressius. L’últim contra els CDR i d’una dona de Viladecans, detinguda i traslladada a l’Audiència Nacional. Tanmateix, la situació d’excepció generada per la intervenció i l’article 155, no aconsegueix doblegar, ni derrotar ni sotmetre, el moviment de la democràcia catalana.

Malgrat la distorsió que provoca la detenció, empresonament i exili del govern, dels líders de l’ANC i Òmnium, de diputades, ara la caça de bruixes contra els CDR, la mobilització del 15 mostra vitalitat i capacitat a l’hora d’enfrontar-se a la repressió estatal.

La unitat social i republicana, del sobiranisme i independentisme democràtic, resulta decisiva. El moviment de la democràcia catalana no es fa enrere, mentre persisteix en defensar un camí sobirà, lliure i republicà. És la força de la mobilització, vot i decisió de l’1 octubre,

L’exemple de l’Aturada general del 3-O plana arreu. La mobilització és necessària i imprescindible, com més àmplia i unitària podrà ser més efectiva, són els fonaments del clam republicà, però no és suficient.

Cal una alternativa política d’avenç i una coordinació general o estat major de la rebel·lia per l’emancipació de Catalunya.

El dissabte 14 d’abril és l’aniversari de la II Republicà espanyola de 1931. Fem esment a que va ser en unes eleccions municipals, a més de ser acordada en el Pacte de San Sebastià de l’any anterior. També és avinent recordar que el govern provisional de la república espanyola va negar la possibilitat d’existència i connivència de la proclamada república catalana.

El diumenge 15 és un bon moment per cridar a aturar la criminalització i detencions dels CDR. Resulta nociu per les llibertats aïllar els CDR.

El Tribunal Suprem assimila la desobediència, la llibertat d’expressió i manifestació, desenvolupada pacíficament, a un delicte de rebel·lió i violència, equipant-ho a terrorisme. Ara bé, la demanda d’extradició per rebel·lió ha fracassat estrepitosament a Alemanya.

El mateix Tribunal Suprem es contradiu, abans havia establert: ‘La desobediència civil pot ser concebuda com un mètode legítim de discrepància enfront de l’Estat, en que l’admissió com a tal forma d’ideologia o pensament, no pot ser qüestionada en un Estat democràtic’ (Sentència Nº: 480/2009).

El vector d’avenç de les llibertats democràtiques, de la lliure decisió ciutadana, és un procés constituent republicà popular, massiu, unitari i profund des de cada indret.

El diumenge 15 tothom a la manifestació.
Amplifiquem un potent clam de llibertat: Presos, preses, exiliades, CDR.

12 d’abril de 2018

Artículos relacionados

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.