El proper diumenge 15 d’abril hi ha una gran manifestació contra la repressió estatal. S’ha convocat des de l’Espai Democràcia i Convivència (ANC, Òmnium, CCOO, UGT i altres organismes) amb el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa’. El dimarts 10 l’Estat va elevar l’escalada de criminalització contra els CDR amb detencions, persones acusades de terrorisme, desobediència i rebel·lió. O hi ha avenç popular democràtic o l’Estat amb el Bloc 78/155, i la llei mordassa, prosseguirà la limitació de llibertats i destrucció de drets.
A sis mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart l’Estat accentua els cops repressius. L’últim contra els CDR i d’una dona de Viladecans, detinguda i traslladada a l’Audiència Nacional. Tanmateix, la situació d’excepció generada per la intervenció i l’article 155, no aconsegueix doblegar, ni derrotar ni sotmetre, el moviment de la democràcia catalana.
Malgrat la distorsió que provoca la detenció, empresonament i exili del govern, dels líders de l’ANC i Òmnium, de diputades, ara la caça de bruixes contra els CDR, la mobilització del 15 mostra vitalitat i capacitat a l’hora d’enfrontar-se a la repressió estatal.
La unitat social i republicana, del sobiranisme i independentisme democràtic, resulta decisiva. El moviment de la democràcia catalana no es fa enrere, mentre persisteix en defensar un camí sobirà, lliure i republicà. És la força de la mobilització, vot i decisió de l’1 octubre,
L’exemple de l’Aturada general del 3-O plana arreu. La mobilització és necessària i imprescindible, com més àmplia i unitària podrà ser més efectiva, són els fonaments del clam republicà, però no és suficient.
Cal una alternativa política d’avenç i una coordinació general o estat major de la rebel·lia per l’emancipació de Catalunya.
El dissabte 14 d’abril és l’aniversari de la II Republicà espanyola de 1931. Fem esment a que va ser en unes eleccions municipals, a més de ser acordada en el Pacte de San Sebastià de l’any anterior. També és avinent recordar que el govern provisional de la república espanyola va negar la possibilitat d’existència i connivència de la proclamada república catalana.
El diumenge 15 és un bon moment per cridar a aturar la criminalització i detencions dels CDR. Resulta nociu per les llibertats aïllar els CDR.
El Tribunal Suprem assimila la desobediència, la llibertat d’expressió i manifestació, desenvolupada pacíficament, a un delicte de rebel·lió i violència, equipant-ho a terrorisme. Ara bé, la demanda d’extradició per rebel·lió ha fracassat estrepitosament a Alemanya.
El mateix Tribunal Suprem es contradiu, abans havia establert: ‘La desobediència civil pot ser concebuda com un mètode legítim de discrepància enfront de l’Estat, en que l’admissió com a tal forma d’ideologia o pensament, no pot ser qüestionada en un Estat democràtic’ (Sentència Nº: 480/2009).
El vector d’avenç de les llibertats democràtiques, de la lliure decisió ciutadana, és un procés constituent republicà popular, massiu, unitari i profund des de cada indret.
El diumenge 15 tothom a la manifestació.
Amplifiquem un potent clam de llibertat: Presos, preses, exiliades, CDR.
12 d’abril de 2018