La població mobilitzada massivament el cap de setmana respon ‘ni un pas enrere’ i ‘els carrers seran sempre nostres’; ho fa de forma vigorosa, predisposada a sostenir la gesta de l’1 d’octubre. Contradictòriament el Parlament resta bloquejat i supeditat per les imposicions repressives de l’Estat del Bloc 78/155. És l’hora de bastir un estat major unitari de la democràcia republicana.
El ple del Parlament del passat 21-M representa un altre punt d’inflexió. El bloc estatal 78/155 va perdre el referèndum de l’1 d’octubre, així com les eleccions imposades del 21-D, però guanya quan la majoria independentista es divideix incapaç de proposar i escollir un president.
Els empresonaments, exili i imputacions, els impediments via judicial de les decisions ciutadanes o les parlamentàries, han malmès greument la Generalitat. L’Estat imposa una involució democràtica que colpeix i destrueix l’Autonomia catalana.
Les dimissions de parlamentaris i parlamentàries escapcen el lideratge del moviment sobiranista.
L’orientació defensiva dels judicis, en funció de que es titlla el referèndum de simbòlic o d’haver actuat segons la llei, eludeixen la defensa a ultrança de la nova legalitat sobirana emergent. Manca una denúncia clara d’un Estat i unes lleis que no permeten decidir a un poble; molt menys iniciar un procés constituent republicà. En els judicis convindria cercar teixir aliances democràtiques a Catalunya, Espanya i Europa.
Els nous empresonaments i exili del divendres 23, mostra que la judicatura i l’estat no tenen aturador legal. La detenció del president legítim Puigdemont a Alemanya acreix la confrontació. L’Estat segueix posant benzina al foc.
La primavera es presenta de ferro rogent. La mobilització de les dones per la igualtat de gènere i els drets universals, la pensionista, l’Escola catalana i la defensa de la llengua, fan causa comú amb les marees. La vessant social clama el cel, amb les lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional. Aquestes necessitats es complementen indestriablement amb la mobilització democràtica republicana.
Les mobilitzacions són la força essencial necessària, alhora, per esdevenir suficients, han de generar alternativa cívica i política. Una nova legalitat i poder al carrer i en el Parlament. Aquests dies i mesos excepcionals ressenten la necessitat d’un estat major de tota la democràcia sobiranista i republicana.
El president del Parlament, Roger Torrent, ha fet una crida a la
creació ‘d’un gran front social i democràtic de defensa de les llibertats i
els drets del país’. Finalitza amb ‘Fem-ho. Fem-ho ara.’
L’ANC, Òmnium, CCOO, UGT i un total d’11 entitats, han format un espai Democràcia i Convivència, com a continuïtat de la Taula per la democràcia. Convoquen a una gran manifestació pel proper 15 d’abril.
Son iniciatives cabdals. Per això considerem que regenerar la direcció política és un objectiu bàsic per fer efectiva i útil la força popular ciutadana.
Els organismes, plataformes o fronts, han de ser unitaris i amplis, han d’incloure a totes les entitats democràtiques sobiranistes, independentistes i republicanes. En aquest cas resulta vital evitar les divisions, per tant els Comitès per la defensa de la república (CDR) han de formar-ne part, com un dels elements vertebrador de l’èxit de la lliure votació i decisió de l’1 d’octubre.
El front comú pels drets i les llibertats fonamentals -cívic, social i polític- ha de permetre acatar sense sotmetre’s.
Es tracta d’establir una nova estratègia, configurar aliances arreu, recuperar les institucions de la Generalitat, la retirada de la intervenció i del 155. Significa sostenir la defensa del dret a decidir, de les llibertats democràtiques fonamentals.
Val a dir, ampliar forces i unitat que generin les condicions democràtiques d’un procés constituent republicà.
29 de març de 2018