El 8 de març els carrers de tot l’Estat de centenars de ciutats es van inundar fent història, revelant-se en una aliança intergeneracional contra els fonaments del patriarcat i el paper que el capitalisme té assignat a les dones.

La mobilització i la vaga va desbordar totes les previsions. El mateix havia passat pocs dies abans amb la mobilització contra l’atac a les pensions; a Catalunya segueixen les mobilitzacions contra els atacs a l’escola pública o el model d’immersió lingüística per part del PP i C’s amb el 155.

Que estem davant d’un augment de les mobilitzacions socials és una constatació que ha agafat al PP i C’s amb el pas canviat després de passar-se setmanes atacant el 8M i menyspreant les reivindicacions dels pensionistes, que consideraven fins fa quatre dies com el seu graner de vots. Fins i tot a portar a M. Rajoy a comparèixer al Congrés dels Diputats davant el sotrac que desenes de milers de persones jubilades, han creat en alçar el seu crit contra la indignitat de les “pujades” de 2€ anuals , mentre els serveis bàsics com l’aigua, la llum o el gas no paren de pujar i generar beneficis multimilionaris a les empreses de l’IBEX35 a costa de l’augment de la pobresa energètica.

La indignació no para de créixer davant els governs del PP i PSOE (amb el suport de Convergència, el PNB o C’s) que després de dues (contra)reformes laborals destinades a empobrir els salaris, de congelar les pensions o portar tres anys amb una constant pèrdua de poder adquisitiu, que afecta sobretot al 70% de les pensions que no arriben als 900€ mensuals, i amb la gran mentida de “que no hi ha diners per les pensions” . Desprès d’haver buidat la “caixa de les pensions”, han aprovat un rescat bancari amb un forat de més de 60.000 milions d’euros que han anat a les butxaques dels més poderosos o amb indemnitzacions indignes i il·legals com la del Castor.

La mobilització de la Marea Pensionista tornarà a inundar els carrers aquest dissabte a les 11h a la Plaça Urquinaona sota el lema “En defensa de les pensions públiques”.

A les 17h des de la Plaça Catalunya una altra manifestació serà multitudinària en defensa de l’escola catalana: “L’escola no té por” convocada per més de cinquanta entitats com una resposta col·lectiva en favor de la immersió lingüística, que els partits del 155 han posat en el punt de mira per desballestar el model educatiu català, però també contra els intents de l’aparell judicial i la fiscalia de criminalitzar als docents, acusant-los d’adoctrinament i fins i tot de “delicte d’odi” per debatre sobre la repressió de l’1 d’octubre a les aules.

No es tracta només de denunciar l’enèsim intent d’acabar amb un model que s’ha mostrat d’èxit i que compta amb una gran fortalesa social o de denunciar la repressió contra la comunitat educativa, la defensa de l’escola catalana, pública i de qualitat és cabdal i forma part de la lluita pels drets nacionals dels i les catalanes, aconseguida a través de la lluita al llarg del anys.

Aquest dissabte les mobilitzacions són un magnífic exemple d’allò que hem defensat sempre, la lluita pels drets socials i nacionals és indestriable, la millor manera de defensar-los, ampliar-los i superar el marc que el Règim del 78. ens

Construir aliances per avançar conjuntament, doncs entre altres coses defensen els interessos de la majoria de la societat.

Artículos relacionados

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.