Les Marees de pensionistes, per un cantó, i els Sindicats, per un altre, fan mobilitzacions en aquests dies en defensa de unes pensions dignes. La reforma del sistema de pensions i la pujada del 0,25% anual estan suposant una pèrdua del poder adquisitiu dels i les pensionistes.
Segons el portaveu de les Marees, Ramón Franquesa, la pèrdua des de les reformes és del 20%. Segons càlculs de l’UGT els pensionistes espanyols haurien hagut de cobrar 432 euros anuals més el 2017 si s’hagués tingut en compte la inflació des del 2011. En el cas català la situació encara és més greu, perquè l’IPC és més elevat: la pèrdua anual és de 673 euros, un 40% més.
Es cada cop més clar que el Govern neoliberal de Rajoy, amb l’entusiasta suport de Ciutadans, el que vol es aplicar el que va dir la senyora Cristine Lagarde, presidenta del Fons Monetari Internacional: “ Els vells viuen massa temps. Això és un risc per l’economia. Hem de fer alguna cosa i fer-la ja!”. I estan fent tot per desmuntar el més ràpidament possible el sistema públic de pensions.
Els estímuls per que la gent es faci pensions privades respon a aquest objectiu. Però qui vulgui saber el que passa quan es desmunta o no hi ha un sistema públic de pensions que miri i s’informi del que passa a Estats Units: la crisi ha deixat sense pensions a centenars de milers de treballadors per que els fons de pensions els van estafar i van fer fallida. Entre ells de fàbriques tan importants com Chrysler. Els fons de pensions privats son una estafa més d’aquesta crisi: posen en mans dels més rics encara més milions per que els gestionin com vulguin i no garanteixen res al pensionista.
Avui les pensions son el últim reducte per milers i milers de famílies per no acabar amb fam i misèria absoluta. La crisi ha fet que moltes famílies rebin només l’ingrès de persones jubilades. És un escàndol…a crits! I quan l’atur i la precarietat son dels més alts d’Europa, estan carregant contra aquest sistema public de pensions, des-protegint-lo, fent que cada cop hi hagi menys reserves. No es cap fatalitat, no es cap automatisme derivat de la crisi econòmica: és una política deliberada de desmuntatge.
L’Estat hauria de garantir les pensions públiques. Hauria de garantir un mínim ingrés per que aquestes fossin dignes i iguals entre homes i dones. Les persones que han treballat tota la seva vida ja han rendit a la societat i aquesta ha de garantir una vida digna. Tot això es pot fer amb una estructura de Seguretat Social que obtingui els recursos necessaris a partir dels impostos, de les cotitzacions socials. Res de endeutar la Seguretat Social amb els bancs! Els qui han de pagar son les empreses del IBEX per contractar; fer contractes fixes i acabar la precarietat; acabar amb els baixos salaris; pujar el salari mínim a 1.000 euros nets, entre altres mesures.
L’augment de la productivitat que hi ha hagut en les darreres dècades dona per això i per molt més. Per tant, quan volem imaginar unes bases, unes noves estructures per fer un nou país, un dels aspectes clau a assegurar es que dins de les “estructures d’Estat” un pilar d’elles sigui buscar i acordar el més ampli consens social i polític per fer un país, una República amb unes pensions dignes. I si a Catalunya aquest consens i aquesta lluita es pot fer abans, no tinguem cap dubte que beneficiaria i animaria a la resta de l’Estat. Per això donem suport a totes les mobilitzacions per l’augment immediat i obrir el debat sobre les pensions i cridem a la unitat de totes les organitzacions per la lluita comú.
22 de febrer de 2018