El passat cap de setmana va tenir lloc a Barcelona el “Fearless Cities”, una trobada internacional per el municipalisme organitzada per Barcelona en Comú i que va aplegar unes 800 persones de més de 180 ciutats. Caldria destacar quatre aspectes.
En primer lloc, el marcat caràcter feminista de la trobada en el que significativament no hi havia cap taula rodona ni taller de feminisme però que el trobàvem transversalitzat en totes les sessions, a més de presidir l’acte inaugural sobre “Municipalisme i feminització de la política. Tot i que a un primer cop d’ull pugui semblar contradictori, aquesta és una reivindicació que ja va sorgir del MAK2 (Jornadas sobre Municipalismo, Autogobierno y Contrapoder celebrades a Iruñea el passat gener) i que s’ha posat en pràctica en el Fearless Cities. I la raó és bastant clara, ja no es l’hora de parlar de feminisme, és l’hora d’exercir-lo. I a la vegada, tampoc es vol que les dones hagin de quedar únicament relegades a assistir als tallers de feminisme sinó que és necessari que impregnin la seva mirada i aportació en tots els altres temes que ocupen la política local.
Tot i no tenir tallers de feminisme, a cap assistent li va quedar cap dubte de que la cimera era feminista. A més, l’organització va ser especialment curosa en fer visible la veu de les dones entre les persones ponents; amb 52 dones i 31 homes.
Les jornades a més, van voler posar damunt de la taula el posar les cures al centre de la vida sumaritzat en una aplaudida intervenció de l’activista Yayo Herrero en la que deia “Necessitem imaginació ecofeminista, anclada en els cossos i en la terra, centrada en la cura de la vida”.
En segon lloc per la marcada participació internacional amb més de 180 ciutats representades i en especial una gran participació d’activistes d’arreu d’Europa i nordamericanes. Aquest fet constitueix una novetat en el moviment pel canvi i alhora permet una visualització molt potent de l’oposició a les polítiques neoliberals liderades per Trump i la dreta europea.
Destaquem també la capacitat de marcar agenda comuna en temàtiques internacionals que no son les que de manera habitual ocupaven els debats polítics dins ara. Fa uns anys ningú hagués concebut unes jornades polítiques sense tallers destinats a l’educació o la salut. No obstant, els temes marcats constituïen de per si un avenç del paradigma polític: no ens conformem amb parlar de millores en la gestió sinó que volem qüestionar el caràcter dels bens comuns, la municipalització d’aquests, la desobediència a les polítiques internacionals injustes, com entenem la radicalització democràtica o la creació de bens comuns no estatals, entre d’altres.
El nivell de satisfacció dels assistents era molt elevat i tots els comentaris coincidien a destacar l’encert dels temes escollits, la qualitat de les intervencions però per sobre de tot la gran sensació de comunitat i empenta amb la que tothom tornava a casa.
I finalment, la gran capacitat d’atracció dels diferents agents implicats en el municipalisme. En la trobada van assistir persones provinents de gran varietat d’agents. Als tallers hi vam trobar representants de les universitat més destacades a nivell mundial, càrrecs electes de municipis tant importants com Nova York o moviments socials de tota mena. I aquest fet també és nou, ja que habitualment les trobades polítiques no contaven amb tanta transversalitat d’actors que alhora son capaços de construir ciutat des de molts punts de vista i enriquir no només els debats sinó l’acció posterior que se’n derivi.
El Fearless Cities ha constituït doncs, una fita transcendental en la construcció d’un moviment municipalista del canvi i pot suposar una empenta pel treball en xarxa sobre les més de 40 temàtiques treballades entre moltes ciutats.
15 de juny de 2017