| Les crisis són possibilitats de canvi. Ara en vivim una i de molt gran. En sortirem d’ella anant endavant, enrere, a l’esquerra o a a dreta; però el règim del 78 ha arribat a final de camí. El nou s’està obrint des de les batalles polítiques que es lliuren en els barris i perifèries de les ciutats per fer front a la pobresa i en els pobles petits per la protecció del paisatge. |
| L’actual crisi es manifesta en tots els aspectes de la vida quotidiana, principalment en els barris de les classes treballadores. El que passa en els barris es pot resumir en un dita: “Quan la misèria entra per la porta, l’amor surt per la finestra”. La pobresa ha entrat en els barris populars i els carrers s’han omplert de conflictes. Famílies i joves busquen on aixoplugar-se, on trobar el menjar de cada dia, escalfar-se a l’hivern i refrescar-se a l’estiu. Aquesta vivència genera un sentiment d’inseguretat, no solament per qui la pateix, sinó també a qui viu al costat. La pobresa fa por. Dia rere dia, llegim en els diaris el reclam de mes seguretat per part de la gent que viu en aquests barris. La demanda de mes policia és comú en tots ells. Demanen que s’impedeixin les ocupacions, els petits robatoris, que parin les baralles i la brega de les colles de joves desocupats que pul·lulen a les nits. Creuen, que amb mes repressió, mes autoritat i retallant drets, s’arreglarà el problema de la seva inseguretat. Aquest és el cultiu polític que fa que Vox penetri i s’organitzi en els barris de les classes treballadores. Fomenten la por i estigmatitzen un culpable: el mes pobre, l’immigrant. Les candidatures del municipalisme republicà i sobiranista hem d’afrontar el repte de guanyar políticament aquest barris, per portar a terme les polítiques transformadores de les ciutats, tant pel que fa a l’urbanisme, la mobilitat, la sobirania energètica, com fer front a la pobresa. No n’hi ha prou en explicar les propostes programàtiques durant la campanya electoral.És el moment d’impulsar en aquests barris nous organisme veïnals, que guanyin la seva representativitat en la lluita per solucionar els problemes derivats de la pobresa. Els sindicats de llogaters o d’habitatge que impulsen plans d’habitatge a nivell municipal son propostes que polititzen el problema, deslligant-lo de les solucions policials. Reconvertir les AA VV en organismes representatius dels barris, impulsant assemblees que debatin les solucions als problemes de seguretat. El pedagog Paulo Freire deia: “Política és educació i educació es política”. 5 d’agost de 2021 |