Les inclemències 2020 es perllonguen i tenallen el nou any. La consciència ciutadana de les feines vitals de les cures i serveis públics es veu alterada pel poder de les finances, farmacèutiques, elèctriques, tenidors de lloguers i grans fortunes. El temporal gèlid esperona el festival de beneficis de les corporacions. Manca un terratrèmol social per obligar els governs a endreçar el desori, aplicar polítiques públiques i posar aturador a la cobdícia patronal.
El temporal de neu provoca la repetició del model de resposta política emprat davant la pandèmia vírica. Els governs i responsables polítics no fan cas dels equips científics, no preparen els recursos per afrontar les catàstrofes, ni aprofiten per dedicar els milions extraordinaris de xoc a infraestructures, treballs i empreses públiques, inclosos els bancs per on es vehiculen la riuada de diners.
La ciutadania n’és greument perjudicada pels estralls, ara bé una part minoritària d’empreses i butxaques privades s‘omplen, farcides de beneficis. Perles d’un sistema social insostenible. Campanades que clamen per un món comunal, lliure, socialista i feliç.
Els governs han de ser útils per a la majoria ciutadana, en comptes de per la ultra minoria rica. Mesures de xoc pandèmic i climàtic: Renda Bàsica Universal; Moratòria dels lloguers propietat de fons voltors i rendistes; Moratòria rebuts aigua, llum i gas; Moratòria pagament préstecs; Desprivatizacions a Salut; Control estatal i nacionalitzacions d’Empreses de bens vitals i essencials; Banca Pública; Impost extraordinari als beneficis i a qui te domicili social en paradisos fiscals; Complir amb els milions del ‘Pacto de Estado’ contra la violència de gènere que s’han esvaït.
Urgeix racionalització social, millores ciutadanes i equitat moral. El progressisme i llibertats es mesuren pels recursos públics adients.
Ara pocs defensen que el «mercat es regula i ho soluciona sol». Els senyors de les finances i les empreses ploriquegen i demanen a l’Estat seguir amb les polítiques de privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues.
Aquestes crisis poden ser una oportunitat per canviar-ho tot o sostenir la davallada cap a la destrucció.
És així que el PSOE nega una i altra vegada investigar els tripijocs i corrupteles del Rei emèrit que afecten a la Casa Reial. No hi transparència, val a dir es manté la moral d’hipocresia, lladronici i misogínia del règim 1978.
Laura Borràs i Joan Canadell, del Junts de Puigdemont, tampoc s’aturen pas en descabdellar el seu receptari neoliberal, s’esforcen per ser baules d’enllaç amb els poders empresarials; pretenen sostenir la mateixa estructura econòmica dels privilegis elitistes incorporant màgia de tall independentista i republicana.
Convé una Generalitat que vagi cap a aliances d’esquerres, cap a l’Amnistia i l’Autodeterminació (Referèndum), cap a la institucionalització republicana.
14 de gener de 2021