Detencions per “terrorisme” o terrorisme d’Estat? S’acosta la data de la sentència, que serà ben abans de les eleccions. Estem doncs dins d’una campanya electoral que es creua amb un fet repressiu que tindrà greus conseqüències. Perquè el resultat de la sentencia serà dur, o molt dur. Hi haurà resposta. Gran o molt gran.
Però més enllà de les xifres i de les sensacions, que l’Estat es prepara per una resposta purament policial i repressiva ho mostren les detencions des de dilluns de set persones, acusades de “terrorisme”, i traslladades a Madrid, on els advocats encara no han pogut parlar amb els seus clients.
Sense cap evidència, sense cap imatge del suposat “terrorisme”, la Fiscalia s’ha encarregat de filtrar als mitjans que “es podrien fer servir per fabricar explosius”. Al mateix temps, deixa anar dos persones inicialment detingudes, i permet que s’assignin advocats, sense aplicar la llei antiterrorista. De què es tracta doncs?
Alerta Solidària, associació d’advocats que defensa aquestes persones detingudes, diu: “se’ls acusa de delictes futurs que encara no han passat… És una estratègia de guerra bruta comunicativa contra aquestes persones». L’advocat Benet Salellas també afirma: «els alts poders de l’Estat tenen una obsessió per vincular violència i independentisme català». I el portaveu de Jutges per la Democràcia, Ignacio González Vega, afirma “estar preocupat per la tendència a equiparar la situació a Catalunya amb la del País Basc en els anys terribles del terrorisme».
El comunicat d’Alerta Solidària qualifica les filtracions de «guerra bruta», com «una operació política i electoralista», que té com a objectiu posicionar el govern espanyol de cara al 10-N i «frenar les pròximes mobilitzacions entorn de l’aniversari de l’1-O i de la sentència del Procés». En qualsevol cas, aquestes detencions i l’enviament de més policies i guàrdies civils per fer front a les mobilitzacions de l’1 d’octubre i de la sentència, van en el mateix sentit: reforçar la presència i repressió policial dels cossos de l’Estat a Catalunya.
Tot sembla doncs que la única estratègia de l’Estat espanyol per fer front a les demandes del sobiranisme i independentisme català sigui la de tractar de repetir la guerra bruta i el clima de terrorisme que hi havia al País Basc fa vint o trenta anys enrere. Però reforçar la repressió, la llei mordassa i la negativa a establir qualsevol diàleg per buscar una via democràtica al dret a l’autodeterminació, només pot portar al col·lapse del règim mateix. No estem als anys vuitanta ni noranta i el propi independentisme basc també ha fet una reflexió de fons, adoptant un camí similar a la “via catalana”. No es repetirà doncs el terrorisme, per més que l’Estat espanyol alimenti aquesta idea vinculant-la als CDR. No es caurà en aquesta trampa.
Ho vulgui Sánchez o el PSOE, o no, només hi ha una sortida democràtica al conflicte reconeixent l’independentisme i sobiranisme com interlocutor vàlid. Tot altre intent de “vèncer” per la força de la repressió de l’Estat, aconseguirà portar més dolor i allargar la crisi, sí, però al cap i la fi, accelerarà la necessitat d’acabar amb la monarquia dels Borbons. Ho farà més evident a ulls de molta gent treballadora no independentista. De Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol. La manifestació més evident d’un terrorisme d’Estat també ens ha de permetre a les esquerres aprendre a eixamplar la base social republicana i buscar una estratègia comuna.
26 de setembre de 2019