El diumenge 28 d’abril tens a les mans barrar el pas a un govern del trident dretà PP-C’s-Vox, així com evitar una abraçada involucionista entre el PSOE i C‘s, o fomentar un escenari de bloc ampli de les esquerres i l’independentisme; un govern que se li puguin determinar les polítiques socials i democràtiques, per obrir un camí d’avenç encaminat a enfrontar-se al règim obsolet de 1978. Les grans alternatives són de reacció generalitzada o de generar les condicions per processos republicans.
Resoldre els greus problemes que perjudiquen les condicions de vida i drets de la població i la lliure decisió sobirana dels pobles no està de la ma d’una reforma parcial del règim constitucional de 1978. L’Estat, el Rei, la Judicatura, el Congrés, mostren que: o es produeixen uns canvis institucionals de baix a dalt o no tot seguirà com fins ara, sinó que hi haurà un atac reaccionari a fons.
Les perspectives son de convulsió i transició. La probabilitat d’un govern del PSOE, fins i tot entre el PSOE i Unidas Podemos, recolzat en un bloc ampli dels partits d’esquerres, nacionalistes, independentistes i republicans, només te sentit per impedir un govern de dretes i aconseguir girar el rumb de les polítiques a fer.
La mobilització seguirà essent cabdal per revertir les polítiques privatitzadores i d’austeritat.
La derogació de la reforma laboral és una necessitat de salut pública ciutadana. Els municipis han de formar part del repartiment fiscal i dels impostos, per tant resulta imprescindible la derogació de les lleis Montoro i disposar de la sobirania suficient per atendre les necessitats del veïnatge i barris. El moviment feminista ha de deixar de ser la ventafocs de les institucions, empreses i serveis de tot tipus. El jovent alerta i reivindica la cura de la natura i atenció mediambiental. A Catalunya segueix irreductible el moviment per disposar de sobirania per decidir, fer un referèndum efectiu i aconseguir l’emancipació nacional i republicana.
La llei mordassa contra les llibertats, el moviment sobiranista i de la lliure decisió catalana, la repressió autonòmica del 155 i el Judici als líders independentistes, estableixen ponts per l’avenç en les condicions d’alternatives de fraternitat republicana.
Un altre escenari complementari que es juga en el vot del diumenge 28 és el lideratge de les esquerres entre la representació catalana.
En les dues últimes confrontacions electorals estatals va ser ECP (En Comú Podem) qui es va erigir amb el lideratge, acostant-se al milió de vots, entorn la proposta de sobiranies i de referèndum per Catalunya.
Aquesta situació, excepcional i positiva, es va diluir en els següents mesos, davant l’impacte de la mobilització que va imposar el vot i decisió en referèndum de l’1 d’octubre, malgrat les prohibicions, boicot i repressió estatal.
ECP i l’impuls inicial de CatComú va entrar en crisi. Oblidaren en la pràctica la seves propostes decisives de sobiranies sobre tot i l’alternativa de República a Catalunya; es bloquejaren a l’hora de defensar i liderar aliances republicanes, mentre es desentenien d’un compromís ferm amb el moviment popular immens existent, per la sobirania, la independència i la república.
Aquesta deriva va ésser el detonant en el que es va formar Sobiranistes. L’Aurora va formar part de Sobiranistes amb la concepció de redreçar i enfortir CatComú. Tanmateix, davant la convocatòria de les eleccions del 28, la millor manera per defensar la causa social i republicana ha estat formar la coalició electoral ERC-Sobiranistes.
El proper 28 d’abril activa’t amb el vot. I cada dia lluita des dels moviments que sembren futur social i republicà.
A les urnes vota esquerres. Vota les opcions sobiranistes i republicanes.
Vota la coalició ERC-Sobiranistes. També a les llistes d’En Comú Podem i Front republicà.
25 d’abril de 2019