La reflexió sobre la votació i decisió sobirana de l’1 d’octubre recorre totes les classes, estaments, entitats i partits de la població. La república catalana ha esdevingut una alternativa política a l’horitzó català i estatal. Però al no consumar-se, hi ha una intensa recerca de l’estratègia a fer per superar el bloqueig i repressió que imposa el regne de 1978.
El manifest “Som Comuns. Som Sobiranistes” s’emmarca en aquest context d’ebullició i reorganització de les referències i lideratges polítics. La plataforma Sobiranistes neix dins el món comú, des de CatComú, amb el convenciment de la necessitat d’enfortir un projecte col·lectiu basat en l’ideari constitutiu de juny de 2017.
Les perspectives polítiques estan determinades per factors com l’orientació fonamental que representen els Pressupostos estatals, de la Generalitat i també de la ciutat de Barcelona; un altre és el Judici als i les preses polítiques, l’exili i les centenars d’imputacions, que agreugen la crisi política; al que se li afegeix un remor de canvis municipalistes a les properes eleccions de maig.
El govern estatal en minoria necessita absolutament el suport de Unidos Podemos i el dels partits nacionalistes i independentistes. Les demandes socials, democràtiques i de sobirania per poder decidir lliurement, es tenyeixen de visió republicana i d’una pugna aferrissada pel lideratge polític d’hegemonia d’esquerres o de dretes.
El govern de la Generalitat segueix empantanat entre les imposicions i prohibicions estatals i la pressió republicana popular nacional, però també per les polítiques neoliberals pro Brussel·les UE, tradicionals de les classes dominants catalanes, vehiculitzades per CiU, CDC i ara el PDECat, de forma directa o a través de JxCat.
La clarificació i aliances polítiques estan en fase caòtica. Es voreja les alternatives de nova estratègia conjunta, compartida, que generi una coordinació general del moviment republicà, tipus front ampli, mentre es tempteja la capacitat pel tomb al lideratge de les esquerres.
En aquesta evolució la crisi del món Comú, exterioritzada amb la dimissió de Xavi Domènech, es profundament política; afecta a l’estratègia, les aliances i la concepció d’una política catalana a Catalunya immersa en el moviment ciutadà d’emancipació nacional i republicà.
Precisament el que aporta CatComú, si més no l’ideari constitutiu, és un enfocament popular de la qüestió catalana, social i sobiranista que superi el fet que la bandera democràtica nacional és alçada per la dreta catalanista.
CatComú ha d’optar en ser un ferment que fomenti un gran acord o pacte compartit entre l’independentisme republicà i el sobiranisme de ruptura republicanista, on les esquerres són majoritàries i tenen la responsabilitat de liderar. Aqueta majoria cal que es noti en coherència democràtica, polítiques econòmiques, mesures de drets universals i serveis socials, mediambientals i feministes.
El manifest de Sobiranistes analitza que “hem d’entendre que l’1 d’octubre i el 3 d’octubre van marcar un abans i un després en la nostra història política i van ser l’expressió d’una clara i àmplia oposició, no només a la repressió viscuda, sinó al règim del 78 en el seu conjunt”. I esbossa “Necessitem un projecte sobiranista amb voluntat de teixir aliances republicanes a casa nostra i arreu…”.
Les persones de L’Aurora ens hem compromès i impulsem el desenvolupament de l’espai o plataforma Sobiranistes entorn l’ideari CatComú.
En concret els eixos polítics els situem amb els conceptes de sobirania i dret d’autodeterminació, procés constituent republicà rupturista amb el règim monàrquic 1978, d’esquerres, social, municipalista i feminista, orientats a cercar aliances republicanes que ho possibilitin.
Considerem que aquest espai esdevingui un aixopluc flexible, obert, honest, des de les bones pràctiques de transparència, diàleg respectuós de les diferents expressions, disposat a compartir idees i acció des d’una pràctica d’àgora quinzemaigista.