La impunitat de les elits

El govern decreta l’alarma enfront la pandèmia mentre els estaments econòmics poderosos clamen al cel, driblen les obligacions, professionalitzen el frau i la corrupció; el judicial reprimeix, empra la llei contra els drets i llibertats fonamentals; el policial actua des de les cloaques; l’eclesiàstic beneeix i glorifica el sofriment; el Rei atresora bitllets dels grossos. Les elits poc tenen ni un pam de net mentre gaudeixen de la impunitat celestial i terrenal
L’enfilada de la tassa d’infecció -2a onada, rebrot- descontrola la pandèmia. Les noves mesures d’alarma comporten el toc d’alerta (“reducció de la mobilitat nocturna”, eufemisme esmentat per Pedro Sánchez i seguit per Pere Aragonès), val a dir, un estat d’excepció sanitari. Ara bé, l’emergència no arriba a contractar suficient personal sanitari, el de cures, serveis públics, infermeres, metges, ni als CAP, hospitals i rastrejadores.

La vaga estatal de metges de 24 h cada dimarts (Confederació estatal de sindicats mèdics) s’incorpora a la denúncia i lluita per mitjans per afrontar la Covid-19.

L’obligació del màxim de 6 persones per trobades, festes i reunions, que tanta angoixa i disfuncionalitat provoca a les famílies, o que les escoles, barris i centres, cancel·lin les festes de Halloween i la Castanyada, no afecta gaire a l’activitat social de les elits.

El sopar, premis i festa del diari “El Español”, ha concentrat 150 selectes capitosts de la premsa, el capital financer, l’alt funcionariat estatal, l’exèrcit i polítics. Aquesta unitat de convivència elitista ha comptat amb presència notòria de ministres del govern de coalició: Sanitat (Salvador Illa), Defensa i Justícia. Impunitat escandalosa del règim de 1978.

Aquests prohoms gaudeixen d’un tracte ben diferent del que el regidor Batlle (PSC) de Barcelona, amb la Guàrdia Urbana, reprimeix el botelló de gent jove.

El crit al cel l’ha posat Laura Borràs per l’augment (prou lleuger) de tributació que els Pressupostos estatals concreten sobre l’impost de societats, de patrimoni i el IRPF de les grans fortunes. No hi fa res que els patrimonis afectats sigui d’un 0,6% al 2,2% de contribuents, ni que les rendes de treball i capital superiors a 150.000 € declarades el 2016 siguin el 0,63%.

Borràs és diputada estatal de JxCat i de la confiança de Puigdemont. El centre-dreta de que fa gala JxCat, inclòs el vernís socialdemòcrata, s’agita en defensa del gran capital i fortunes. Aflora el perfil, neo-convergent, de qui ha estat sempre una punta de llança de les imposicions retalladores neoliberals de la UE i del Regne d’Espanya.

La repressió judicial i policial prossegueix també impune. Tota la nostra solidaritat per la Sindicatura de l’1 d’octubre, Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Josep Pagès i Marta Alsina que els jutgen els propers 4 i 5 de novembre.

28 d’octubre 2020.