Fractura i bloqueig

Pressupostos, Diàleg i eleccions, és el trinomi en que transitarà un govern fracturat i un Parlament bloquejat. El dilluns va esclatar la crisi de la majoria independentista amb el detonant de l’agressió estatal de la JEC i TS contra els drets del diputat i president Torra. El dimecres el president ha declarat que “aquesta legislatura ja no té més recorregut, arriba al seu final, anticipadament”.

   La Junta Electoral Central i el Tribunal Suprem torpedinen la sobirania, la immunitat parlamentària, els drets fonamentals, els pressupostos i el compromís de diàleg entre els governs de l’Estat i de la Generalitat.

La suspensió de la condició de diputat del president Torra, supedita la sobirania, la immunitat de les persones escollides i del Parlament, a les decisions judicials i administratives d’una Judicatura que no representa la sobirania ciutadana. És una actuació pròpia de règims dictatorials.

La sobirania, el Parlament i el govern segueixen de fet condicionats i segrestats per la Judicatura estatal. Som en un post 155 judicial que subverteix les llibertats democràtiques.

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) havia detectat que la situació era insostenible: només un 1,6 % de persones consideraven que ‘el govern sap resoldre els problemes del país’.

La divisió entre els aliats de la coalició governamental s’ha estès entre la Crida, JxCat i el PDECat. Tot pivota en si és el moment adient de fer front a l’envit judicial estatal, si hi ha la força popular suficient, o si cal una acció política persistent i ferma que prepari un nou embat per avançar en la llibertat, la lliure decisió, el referèndum, la independència i la república.

El dimarts els presos i preses de JxCat, PDECat i ERC han lamentat, en la compareixença a la Comissió del 155, la dissort parlamentària del dilluns amb el ple del Parlament ajornat i bloquejat.

El vertigen del desastre ha forçat al president Torra a anunciar la convocatòria electoral, sense data, després d’aprovar els pressupostos i de l’entrevista amb el president estatal Sánchez el proper 6 de febrer.

La mesa de diàleg, compromesa entre els governs espanyol i català, pot esdevenir en un element de palanca entre les escletxes de la crisi del règim.

Tanmateix aquestes accions aconseguiran resultats si el moviment republicà de la lliure decisió s’enforteix.

La perspectiva republicana cal inscriure-la com alternativa viva dins la crisi estructural estatal, per tant, necessita confraternitzar amb les tendències democràtiques i republicanes, espanyoles i dels pobles ibèrics.

Una entesa entorn la lliure decisió ha d’incloure els factors socials, feministes i mediambientals per aspirar a aplegar ‘el 80 %’ de la ciutadania.

Un govern de la Generalitat que superi la paràlisi actual haurà de virar cap al lideratge de les esquerres sobiranistes, independentistes i autodeterministes. La bandera s’ha de brodar amb Amnistia, República i Autodeterminació.

El debat sobre si Amnistia, Indult o revisió del Codi Penal, convé realitzar-ho des de la mobilització massiva i potent per l’Amnistia. Hi ha masses persones empresonades, a més de les condemnades, i milers d’imputades.

Diàleg i mobilització resulta vital per fonamentar una estratègia conjunta de sobirania, lliure decisió i procés constituent republicà.
 

30 de gener de 2020