Camí de llibertats

La fractura entre Catalunya i l’Estat de la monarquia s’està ampliant i aprofundint amb la Sentència del Tribunal Suprem. La condemna per sedició i malversació als i les líders del moviment nacional democràtic, sobiranista, autodeterminacionista i republicà és irreparable. La Sentència és un punt d’inflexió de regressió de les llibertats fonamentals individuals i dels pobles.     El jovent i la població treballadora ha renovat el compromís segellat l’1 i 3 d’octubre de 2017, s’ha mobilitzat massiva i unitàriament d’ ‘els carrers seran sempre nostres’ a les carreteres, autopistes, aeroport i places.

El clam de ‘ni un pas enrere’ acompanya l’exigència d’Amnistia, llibertat presos i preses polítiques, lliure decisió, independència i república.

El moviment català republicà es desencadena per arreu com un terratrèmol. La ciutadania mobilitzada genera i segueix fórmules d’acció com el Tsunami Democràtic, les crides de l’ANC i Òmnium a Les Marxes per la Llibertat, les vagues estudiantils del 16, 17 i 18, la universitària del 17 i la general del 18.

Diferents generacions es fonen en un imaginari democràtic i republicà que només es podrà derrotar a sang i foc d’una repressió estatal que liquidi drets i llibertats.

La Monarquia en resulta sentenciada per insostenible democràticament. L’Estat, el règim i el govern són incapaços de resoldre la crisi amb Catalunya, ni d’afrontar la crisi econòmica i les necessitats treballadores.

La perspectiva constituent republicana aflora com alternativa social, treballadora, feminista, municipalista i climàtica a Catalunya, fraterna i de lliure relació amb Espanya i Europa.

La PAH ho il·lustra davant la Sentència: “La PAH sempre defensarem els drets civils i les nostres llibertats… Aquest Estat és avui una mica més injust i una mica menys lliure. Si votar és sedició, si desobeir és sedició, serem sedicioses… Venen a per totes i no és hora de posar-se de perfil”.

El govern estatal llança benzina al foc: “Una minoria està volent imposar la violència als carrers de les ciutats catalanes… La violència d’aquesta nit (de dimarts) està essent generalitzada a totes les protestes. És evident que no estem davant un moviment ciutadà pacífic, sinó coordinat per grups que utilitzen la violència al carrer per trencar la convivència a Catalunya”.

Els fets són que som en una setmana de lluita al carrer presidida per unes mobilitzacions pacífiques durament reprimides, centenars de persones agredides, contusionades i ferides… per la minoria violenta, agressiva, plena d’odi i armada de les forces repressives espanyoles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb la participació de les autonòmiques dels Mossos.

La violència greu procedeix de les conseqüències del 155, de l’empresonament preventiu de 2 anys, el Judici i la Sentència. La repressió estatal, i l’autonòmica, és una provocació destinada a derrotar i sotmetre el poble, les llibertats catalanes i les de tot l’Estat.

El govern de la Generalitat està a la corda fluixa, paralitzat entre les imposicions de l’Estat, la repressió i el moviment vigorós popular. Un mínim de responsabilitat és escoltar les demandes de dimissió de Buch i destituir el conseller d’Interior. El Parlament resta anul·lat de fet. El catalanisme dretà al capdavant del govern dificulta la unitat ciutadana republicana.

El moviment s’enforteix a cada dia de lluita. Les Marxes per la llibertat fan camí imparables. Des de Tarragona, Tàrrega, Berga, Vic i Girona col·lapsen les carreteres i autopistes. El camí de les Marxes apunta a la lliure decisió, a l’Amnistia, a l’Autodeterminació, a un procés constituent republicà.

Ens cal unitat republicana del conjunt sobiranista defensor dels drets i llibertats.

Cridem a participar a les Marxes per la llibertat, les vagues estudiantil i universitària, la general del 18, les grans concentracions i manifestacions del mateix divendres 18. Animem a aconseguir la massiva manifestació unitària que s’està esbossant pel dissabte 26 d’octubre.

El moviment de la democràcia autodeterminacionista es fa més conscient de la seva força i compromís des de l’acció pacífica, massiva i unitària. Anem tothom junt pel camí que requereix aconseguir el procés constituent republicà.

17 d’octubre de 2019