El PSC, Valls i Ciutadans especialment, però també el PP, JxCat i fins i tot ERC van situar la “inseguretat” a Barcelona en el centre dels atacs a Barcelona en Comú en plena campanya electoral. L’augment de furts i robatoris seria mostrat un dia sí i un altre també per menystenir la gestió social de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona.
L’acord per l’elecció d’Ada Colau com alcaldessa entre BComú i el PSC -amb els 3 vots imprescindibles de Valls- donaria pas a un govern on el PSC exigiria el comandament de les polítiques de seguretat i una tinença d’alcaldia per Albert Batlle. L’antic director del Mossos i alt càrrec tant en el governs d’esquerres com de dretes, ara membre del partit on s’apleguen els seguidors de Duran i Lleida, seria nomenat regidor de Seguretat. Hi havia expectació per veure quin seria el “canvi de rumb”.
Ben aviat el nou Tinent d’Alcaldia mostraria que les seves receptes no tenen res a envejar a les típiques de les dretes: culpabilitzar als més febles. Primer unes declaracions incendiàries advocant per l’expulsió de facto dels joves migrants menors d’edat i desprès contra els manters “és inadmissible que el primer que vegin els turistes siguin els manters”.
Ara són els joves migrants o als manters –que són les víctimes d’un sistema que els condemna a l’exclusió legal i els nega cap dret de ciutadania- els responsables del problemes de seguretat de Barcelona. El manual de Batlle sobre la “percepció de la seguretat” sembla tret de Salvini o fins i tot de Trump: llei i l’ordre. Assenyalats els culpables, calia actuar. Cap mediació, cap negociació com es fa a altres municipis costaners i el millor aparador era enviar centenars de policies per foragitar als manters del Port de Barcelona.
Els sectors econòmics que atacaven Ada Colau passaven a aplaudir sense embuts. En el discurs oficial s’ha acabat de vincular la precarietat social i laboral, els desnonaments o les lleis injustes a la inseguretat que cada dia viuen desenes de milers de barcelonins que no saben si arribaran a final de mes, podran pagar el lloguer o seran desnonats. Barcelona en Comú quedava descol•locada entre l’ideari com organització i el discurs institucional dels socis de govern. Fins i tot integrants del govern municipal com Laura Pérez, també tinent d’alcaldia, rebutjava el discurs de Batlle. El nou relat on qui estableix què és la “inseguretat” són les elits, els seus lobbys i negocis i per protegir-los Batlle posa a disposició la “seva” policia i les “seves” lleis. Aquesta política va contra tota la concepció i el lideratge de BComú, pionera en situar a Barcelona com a ciutat d’acollida, de la diversitat i compromesa amb el veïnatge així com amb les persones migrants.
Utilitzar la crisi del petit comerç a Barcelona, que té la seva raó en el capitalisme global on els guanyadors són les grans superfícies i el comerç electrònic per culpabilitzar als manters es indigne. És indigne perquè es radicalment fals. Que associacions de comerciants els assenyalin dient que no paguen impostos (ja voldrien poder pagar-los!) es atacar al feble i callar davant el fort (Amazon o Netflix paguen menys d’1M€ l’any d’impostos). Quants barris de Barcelona tenen desenes de comerços tancats i no hi ha cap manter en quilòmetres? Dir que és un problema d’ocupació d’espai públic mentre defensen que les terrasses dels bars ocupin molt més espai saltant-se les ordenances municipals, mostra el transfons racista del debat.
Què fan els manters? Venen en espais on hi ha concentració de turistes. Què venen? Allò que poden comprar sense tenir papers. Perquè ho fan? La manifestació que va recórrer Barcelona contra la criminalització dels manters ho deia ben clar: Per guanyar-se la vida, doncs sobreviure no és delicte.
Els que aplaudeixen Batlle diuen que ho fan il•legalment. Per què en comptes de perseguir a qui simplement intenta sobreviure no es resol com regularitzar la seva situació, tenint en compte que migrar forma part de la carta dels Drets Humans de l’ONU? Perquè no diuen res d’una Llei d’estrangeria que els condemna a una situació irregular, a no poder treballar?
Si és cert que han augmentat els furts al metro de Barcelona o hi ha més robatoris amb violència, quines en són les causes? Què cal canviar perquè un lladre no estigui al carrer malgrat haver estat detingut 300 vegades? Perquè persones que porten anys entre nosaltres i fins i tot han nascut a casa nostra no poden tenir un permís de residència, de treball o votar? Però sembla més fàcil criminalitzar la darrera baula de la carena: els joves migrants o als manters.
Els manters no són cap problema de seguretat, ni d’ordre públic. El seu “delicte” és ser pobres en un Estat que els nega cap dret. El discurs de Batlle, com el que fa també el conseller d’interior de la Generalitat, forma part del racisme institucional que comença amb la llei d’estrangeria i acaba amb batudes racials i els CIE, que foragita tot abordament social i polític a una qüestió complexa. Si hi ha quelcom que sabem és que les “solucions policials” només són foc d’encenalls perquè els mitjans facin bullir l’olla i crear alarma per justificar la repressió contra els més indefensos i que mai acaben amb les màfies ven connectades amb els poders (sinó no serien màfies).
Batlle malmet el projecte de Ciutat Comú. El PSC ha de canviar el xip de ‘la millor botiga del món’ al de Ciutat Comuna dels infants, feminista, verda, de pau i diversa.
Un govern municipal que es presenta com un “pacte d’esquerres” no pot tenir polítiques de seguretat de dretes i criminalitzar als qui el mateix sistema exclou i condemna a la pobresa. Barcelona en Comú no en pot ser ostatge, ni per activa, ni per passiva. Cal que l’Ajuntament de Barcelona exigeixi una regularització de totes les persones que porten anys entre nosaltres, cal donar papers als que volen guanyar-se la vida i no condemnar-los a l’economia submergida, cal derogar la llei d’estrangeria i, sobretot, cal no callar davant els discursos del racisme quotidià i més quan venen des del poder.
8 d’agost de 2019