Quan l’Ajuntament de Barcelona va canviar les normes urbanístiques i va aprovar la reserva del 30% dels pisos per habitatge protegit, una mesura sorgida dels moviments socials que lluiten pel dret a l’habitatge digne, es va convertir en el primer municipi en aplicar aquest article de la Llei del Dret a l’Habitatge de 2007.
El 30% obliga als promotors privats d’habitatge a que en les noves construccions i grans rehabilitacions que es facin a la ciutat, s’haurà dedestinar un 30% dels habitatges a protecció oficial. Per exemple, un bloc de 600 m2 al centre de Barcelona si el promotor feia habitatges de 60 m2, podia vendre o llogar els 10 pisos resultants al preu que volgués. Ara 3 dels 10 pisos seran de protecció oficial amb un preu per sota del mercat, siguin en compra o lloguer.
Es preveu que a Barcelona l’aprovació del 30% aportarà̀ uns 400 habitatges protegits l’any. Si s’hagués aplicat des del 2007, avui hi hauria prop de 5.000 habitatges per sota el preu de mercat. A l’àrea metropolitana suposaria prop de 2.000 habitatges l’any i si s’hagués aplicat des del 2007 n’hi haurien 22.000.
Quan Barcelona va aprovar provisionalment la mesura, el conseller del Departament de Territori de la Generalitat, Damià Calvet del PDeCAT i un dels líders de la Crida de Puigdemont, va remugar i va fer un intent d’oposar-s’hi fent-se ressò de l’enuig dels promotors privats que, com sempre, van amenaçar amb tots els mals i han portat la mesura als tribunals. Finalment, però, la Generalitat va aprovar el 30% temorosa davant la mobilització social contra els desnonaments, l’augment dels lloguers i l’emergència habitacional crònica que vivim.
Sens dubte el 30% no resoldrà els greus problemes d’accés a l’habitatge, però̀ clarament és un punt d’inflexió́ que obliga als promotors privats a la construcció́ d’habitatge protegit i, almenys, apropar-nos al que obliga la Llei del Dret a l’Habitatge: que el 15% del parc d’habitatges sigui protegit. Actualment estem en l’1%.
Damià Calvet però tenia una carta amagada, amb tot el secretisme del món, ha elaborat un Decret per modificar les regles del joc al gust dels promotors privats i pretén “liberalitzar”, és a dir, augmentar el preu de l’habitatge protegit per barris, és a dir serà més car als barris de classe benestants i més barat als barris de classes populars (fins ara el preu era el mateix per tota la ciutat doncs només es feia habitatge protegit als barris perifèrics).
Amb el Decret la resultant serà que als barris rics el 30% d’habitatge protegit que s’hagi de reservar dels blocs de pisos que facin els promotors privats serà molt més car i per tant inaccessible a una part important del veïnatge, evitant-se així una de les polítiques públiques més important en termes de cohesió: la mixtura social i evitar la segregació urbana. “Tindrem barris de primera i de segona, precisament el que es volia evitar amb la llei del 30%, que el que intentava és que, fos on fos l’obra nova, sempre hi hagués un espai destinat a l’habitatge social”, ha exclamat la portaveu de la FAVB, Ana Menéndez
Desprès d’analitzar el Decret la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogaters o l’Observatori DESC han fet una crida a tombar aquest Decret. “Ens van deixar aprovar la norma del 30% mentre que, per una altra banda, preparaven l’escenari perquè, a la pràctica, aquest decret la deixa sense efecte”, va etzibar el portaveu de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). L’Ajuntament de Barcelona ha exigit també la retirada del Decret i ha acusat a la Generalitat de deslleialtat per fer-lo sense ni consultar als ajuntaments ni les entitats. Ada Colau ha assegurat que el Decret és un «canvi devastador per a l’actual model d’habitatge protegit».
Al Govern Torra no li falta una certa dosis de cinisme, doncs el Decret porta per títol “mesures urgents en favor de l’accés a l’habitatge”, vaja com quan el PP deia que la reforma laboral era crear llocs de treball.
El Decret no conté cap mesura contra els augments abusius dels preus de lloguer i permet a la Generalitat rentar-se les mans dels desnonaments i obliga als ajuntaments a ocupar-se de les persones en situació de vulnerabilitat, que hauran de ser reallotjades en allotjaments temporals que hauran de crear els municipis.
Sorprèn el silenci d’ERC davant un Decret neoliberal que només pot satisfer al lobby immobiliari i amb el que en surten perdent clarament les classes populars. Així no s’avança cap a la República. És necessari que ERC planti cara a les mesures neoliberals del PDeCAT i es desmarqui d’aquest Decret, i és cada cop més urgent, que el sobiranisme avanci sota el lideratge de les esquerres i fer-ho des de polítiques socials valentes com garantir el dret a un habitatge digne com un dret de ciutadania, això és llibertat republicana!
Per això fem una crida a omplir els carrers aquest dissabte 6 d’abril a les 18hals Jardinets de Gràcia a Barcelona on està convocada una manifestació, igual que a 36 ciutats com Londres, París, Roma o Brusel·les. A casa nostra la manifestació porta per lema: “Punxem la bombolla. Prou lloguers abusius!”, per denunciar l’abús dels preus del lloguer, l’especulació immobiliària i l’explotació turística dels pisos a la ciutat.