Un hivern que canviarà l’horitzó

    Tres esdeveniments conformen el gruix de l’escenari polític: el Judici als presos polítics pels fets de l’1 d’octubre de 2017, la mobilització per la vaga feminista del 8 de març i les properes eleccions municipals de maig. El seu desenvolupament i resultat determinaran un nou horitzó social, democràtic i de llibertat per a les persones i els pobles.

La mobilització en els tres cassos és cabdal per llaurar i engendrar noves condicions polítiques que conflueixin en uns objectius i aliances que configurin alternativa política al caduc règim constitucional de 1978.

El trident conservador i reaccionari del PP-C’s-Vox fomenta una alternativa de reconquesta de clara involució democràtica, supeditació dels pobles i nacions a la nació i estat espanyol únic amb el rei davant, precarietat social creixent, submissió de les dones en clara misogínia patriarcal.

Les temptatives de vies de reformes del règim 78, tot i sostenir la unitat nacional estatal, no conciten suport ciutadà mobilitzat ni entusiasme democràtic, tampoc de les institucions estatals implicades, sinó que s’esvaeixen a mesura que s’anuncien. Les propostes del PSOE i del govern estatal no generen ni unes expectatives mínimes creïbles.

L’alternativa d’avenç i d’alternativa va de la ma del municipalisme del canvi, de la mobilització feminista dels drets, la igualtat i d’una societat lliure de violència de gènere, incloses les agressions sexuals i violació, alhora de la perspectiva republicana oberta a Catalunya pel moviment de masses de la lliure decisió i catalanista.

La propera setmana l’Estat i la Judicatura inicien el Judici als presos i preses polítiques, imputades de rebel·lió i sedició.

L’Estat vol castigar de forma exemplar per enterrar solemnement l’esclat de lliure decisió efectuat amb les urnes i vot del referèndum de l’1 d’octubre, junt la denuncia a l’agressió repressiva estatal el 3 d’octubre.

El dia que Catalunya va ser lliure es vol esborrar de la història. Es la manera amb la que l’Estat pretén comminar i evitar el progrés de les perspectives constituents republicanes a Catalunya i a Espanya.

El Judici pot ser un tercer terratrèmol, després de l’anul·lació de l’Estatut (2010) i del vot de l’ 1 d’octubre 2017. És realment difícil, hi ha qui ho considera altament improbable, però és pel que val al pena lluitar, doncs el millor antídot al trident ultradretà és la força de la mobilització republicana.

L’ANC ha establert un seguit de mobilitzacions, a Catalunya i a Madrid. Òmnium fa una campanya de denúncia a l’Estat i clam democràtic amb un Jo acuso demolidor. La Intersindical-CSC convoca vaga general a Catalunya els dies 5, 6 i 7 de febrer, per reclamar ‘la derogació de la reforma laboral, un sou mínim a de 1.200 euros mensuals, recuperar les lleis socials frenades pel Tribunal Constitucional, la igualtat de gènere en els centres de treball, i un model de funció pública de qualitat’. La idea és fer-ho coincidir amb el començament del Judici, de manera de donar cobertura a una gran mobilització arreu en el territori i en les empreses.

ANC i Òmnium han donat suport a aquesta vaga. ERC i JxCat s’hi ha afegit. La CUP des del primer moment. CatComú no sap que dir-hi, tot i que defensen la mobilització Desbordem i Sobiranistes. Malauradament CCOO s’hi ha manifestat contrària.

El suport d’ERC i JxCat està molt bé, però no es correspon en com estan preparant els pressupostos de la Generalitat. El govern de Torra, en sintonia amb Puigdemont, està negant l’augment de les partides d’ingressos com l’IRPF a les rendes més elevades, o a incorporar una fiscalitat que s’acostés a la mitja europea. El resultat de la manca d’ingressos que això representa bloqueja les partides socials. Tampoc cap indici d’increment del salari mínim. La nova Crida per la República, liderada entorn a Puigdemont, també es plega a les exigències neoliberals de la dreta catalana i PDECat/JxCat.

El municipalisme del canvi afronta el seu progrés o un retrocés d’incalculables conseqüències que afectaria greument les vitals aportacions en tots els dominis socials, públics dels bens comuns. La consolidació de l’alcaldia de BComú, amb Ada Colau, és cabdal, com ho són les experiències de candidatures unitàries i comunals. Badalona n’és una mostra punyent.

La complementarietat del municipalisme del canvi i la mobilització democràtica, republicana nacional, és una bona imatge de les possibilitats i perspectives del que anomenem el 80 % cívic i social.

Donem suport i cridem a participar a totes les mobilitzacions, com més àmplies i profundes siguin més força hi haurà per les aliances unitàries republicanes, municipalistes i feministes.

31 de gener de 2019