Avenç

El cos social, cívic i polític comú està sofrint uns embats inaudits que de reeixir amenacen en fer-lo esclatar.

La prometedora experiència de complementarietat, entesa i capacitat d’aliances “ en aquesta terra del 15M i de l’1O, en aquest país de l’olivera ”, segon s l’expressió de Xavi Domènech, està greument afectada per la crisi de CatComú, que s’està superposant al futur del municipalisme del canvi de l’alcaldia de Barcelona.

Un anàlisi que aflora és que la convivència entre el sentiment sobiranista republicà rupturista i aquell de matriu no independentista o fins i tot anti independentista, queda malmesa i destruïda pel xoc entre blocs polítics.

La dimissió d’en Xavi forma part de la constatació que el projecte de generar una hegemonia comú a Catalunya i a la Generalitat no està madura. CatComú ha de ser conscient que els escenaris d’avenç que poden esdevenir obliguen a ser de l’olivera, on CatComú pot fomentar la millor del conjunt del lideratge per aconseguir l’hegemonia de les esquerres.

El que Barcelona sigui la capital de Catalunya s’afegeix a que sigui indestriable els factors socials i veïnals municipalistes del fet democràtic nacional que pugna per l’emancipació.

Tanmateix l’aportació cabdal que pot fer el municipalisme del canvi comú a la crisi política catalana i espanyola, és contribuir a resoldre, en l’estratègia i l’acció política, la unitat necessària entre la majoria de la ciutadania barcelonina i catalana.

Una perspectiva unitària es pot construir donant consistència al punt de vista i interessos socials de l’amplia majoria de la població treballadora. La posició i l’estratègia treballadora ha de sorgir des de la immersió de les necessitats socials, sindicalistes, municipalistes i feministes, per tant íntimament compromesa i creadora de radicalitat democràtica, transparència inclosa.

La perspectiva d’avenç en el consens entre els diferents sentiments populars, ha de madurar el conjunt d’elements en curs. En especial tot el que mobilitza i expressa les persones que habiten Barcelona i Catalunya.
Una profunda acció i aliances democràtiques en tots els dominis, des del social al nacional, és el que pot fer camí vers l’avenç democràtic.

L’ideari constitutiu de CatComú va representar una gran aportació política de pel procés constituent democràtic republicà, rupturista amb el règim i constitució de 1978 de l’estat monàrquic. Aquest ideari va enlairar la concepció del volem decidir-ho tot. Val a dir sense dogmes estatals ni exclusions maldestres. El trinomi de X. Domènech és il·lustratiu: 15M, 1O, l’olivera (les enteses i aliances).

Quan es comença a aïllar o anular o desendreçar els diversos elements d’aquesta realitat s’esbiaixen les perspectives, mentre es desgavella l’acció política. En els algoritmes i formulacions socials i polítiques, importa el significat, el contingut específic de cada element i el seu ordre. Com una seqüencia d’ADN que ha d’interaccionar ens els avatars del desenvolupament de la vida.

EUiA aporta la seva maduració política d’una forma menys sintètica i poètica que Domènech, però fonamental per desenvolupar l’ideari polític. Segons el document de l’últim consell nacional (15 d’octubre de 2018).

“A EUiA creiem que segueixen obertes les finestres d’oportunitat de canvi qualitatiu, en el marc de la ruptura democràtica del règim del 78. Així treballem les contradiccions entre el capital i el treball, l’aprofundiment i la radicalitat democràtica en les formes de la participació política i la superació del model territorials autonòmic, tot, dins el relat constituent que impugna el sistema de poder”.

“Cal implementar una relació més fluida i coordinada de totes les esquerres catalanes per prioritzar continguts socials favorables a la majoria social treballadora, tot avançant de facto en els valors republicans que objectivament són contradictoris amb el cadenat dels pactes de la transició i la seva institucionalització”.

“Cal doncs oferir una alternativa a la conjuntura que ens permeti avançar en la nostra proposta estratègica, que ens permeti acords i avenços puntuals sense malmetre l’aposta de fons basada en el projecte de república Catalana lliurament federada, la ruptura democràtica amb el règim del 78 i el procés constituent”.

“L’esquerra sobiranista ha d’ocupar la centralitat de la política catalana, un punt de trobada entre federalistes, independentistes i sobiranistes”.

“Cal una majoria republicana a Catalunya i Espanya, ben articulades entre sí.”

“Cal reforçar el concepte de fraternitat i projecte compartit amb IU (la República federal plurinacional)…”.

Una posició política cabdal per a la nova etapa que s’obre a CatComú i a Catalunya.

Francesc Matas Salla

Publicat al Butlletí electrònic d’EUiA