Aquest passat dilluns la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la proposta per que l’ordenança municipal en les llicències d’obres, superiors a 600m2, en la construcció de nous edificis d’habitatges i en les rehabilitacions de blocs d’habitatges per part de promotors privats, és reservi un 30% de les vivendes a habitatge social que seran adjudicats mitjançant el Registre de Sol·licitants.
L’Ajuntament es reserva, també, el dret a tempteig i retracte pels habitatges en venda.
Els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge, la PAH Barcelona, el Sindicat de Llogaters, l’Observatori DESC, la FAVB i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible són les entitats que integren el Grup Promotor de la Moció ‘Lloguer Públic BCN’ i han impulsat la proposta, es van concentrar-se a la Plaça Sant Jaume celebrar l’aprovació com una victòria amb crits de “Si és pot” i alhora exigir als grups polítics que es porti aquesta aprovació en Comissió fins al Plenari de l’Ajuntament.
La mesura, que s’aplica en diferents ciutats europees com París, Berlin o Viena, és clau per augmentar el parc d’habitatge social a Barcelona absolutament insuficient i més en la situació d’emergència habitacional, amb desenes de desnonaments cada mes -ahir mateix se’n van aturar set a Barcelona- que crea una situació d’angoixa insostenible com hem vist en el recent suicidi d’un veí a Cornellà quan anava a ser desnonat. Molts d’aquest desnonaments són per impossibilitat de pagar els preus abusius dels arrendaments degut a l’augment incontrolat dels lloguers enmig d’una precarització generalitzada de les condicions de vida, agreujada per processos de gentrificació a districtes com Ciutat Vella i un cada cop més difícil accés a l’habitatge per la majoria de joves i les classes populars.
Com han alertat els moviments pel dret a l’habitatge “en els darrers dies, alguns dels lobbies més poderosos del sector immobiliari –lluny d’assumir responsabilitats– han activat fortes pressions que atenen als seus interessos privats i no pas a l’interès general” i que, de cara als propers mesos “serà absolutament imprescindible bastir una coalició veïnal i ciutadana molt robusta per fiscalitzar els partits, guanyar el pols als lobbies i assegurar que els grups polítics obeeixen al veïnat garantint el dret a l’habitatge”. Aquestes pressions de les que els partits de dretes com PDeCAT, C’s i PP s’han fet valedors, han anat també dirigides al PSC i ERC, els quals, malgrat votar a favor, han obligat a ajornar la mesura fins el mes d’octubre i ajornar la moratòria prevista de llicències per evitar una allau de peticions de llicències per saltar-se l’obligació de reservar el 30% per habitatge social.
L’APCE, la patronal de les constructores privades, que ja va aconseguir l’any 2007 que la mesura caigués de la Llei del Dret a l’Habitatge, farà el possible per impedir-ho de nou, doncs cal també l’aprovació de la Generalitat on el seus responsables, per boca del PDeCAT ja han dit que la mesura «no els agrada», per ells quan es tracta de la sobirania municipal, aquesta sempre està en funció dels interessos privats. Aquells que tot el dia clamen per la “col·laboració público-privada” es veu que només en són partidaris quan això els hi permet privatitzar beneficis amb els diners públics i en reneguen quan comporta implicar-se en “l’interès general” i que l’habitatge compleixi la seva funció social per sobre d’un bé de mercat i l’especulació.
D’aquí la crida a mantenir i reforçar la mobilització social fins l’aprovació definitiva, una mobilització que haurà d’anar més enllà del mes d’octubre, quan es preveu la seva aplicació, i fer-ho fins les eleccions municipals a fi de que aquells grups que no s’han atrevit a votar en contra, però no s’han estalviat de reproduir les mateixes crítiques que els patronals, no tornin a posar la ciutat i els drets de totes en venda al servei dels interessos del capital i els lobbis.
21 de juny de 2018